Teresa Colom

L’obra literària de Teresa Colom fa un pas important amb el volum que aplega Neu a la porta/Ull de gat, ull de bou, amb dues narracions que parteixen dels mateixos personatges i els mateixos fets, però amb desenllaços radicalment diferents. El constructor de pocs escrúpols i afany de lucre sense mesura Daniel Bastida i la seva dona, Teresa Faidella, mantenen una convivència convencional, amb accés al luxe però d’una intensitat emocional precària, que compensen cadascú pel seu compte amb altres relacions. Situats en una Barcelona grisa en ple franquisme, Neu a la porta té com a eix l’avís de risc d’esfondrament d’un edifici del Turó de la Peira per l’ús de materials defectuosos, que ens recorda el cas dramàtic de l’aluminosi, amb un final imaginatiu on una comunitat de monges amb la participació d’uns líders locals respectats juga un paper imprevist. Ull de gat, ull de bou parteix de la descoberta per Daniel Bastida, gràcies a la pista donada per un dels seus còmplices, que la seva dona té un amant pintor. La reacció del constructor corrupte és d’estil mafiós i aconsegueix ingressar Teresa Faidella en un centre de salut mental on quedarà confinada i sotmesa a tractaments i situacions que n’acabaran deteriorant greument la lucidesa (“elles no pensaven en els motius que els estretien l’espai, els escanyaven la ment”), en unes pàgines memorables i angoixants que esdevenen una veritable lliçó magistral de gran literatura. Aquest volum confirma l’encert de la iniciativa editorial i el lloc destacat que ocupa en la nostra vida cultural la personalitat de Teresa Colom, d’un rigor i d’un talent poc comuns. L’autora hi alterna amb enginy la descripció minuciosa i precisa, el ritme àgil i fins i tot trepidant del relat i la reflexió que cerca aprofundir en la mirada incisiva a l’hora d’analitzar la realitat i que convida el lector a pensar-hi. Però, a més, hi ha un cop de puny damunt la taula a l’hora de qüestionar una societat on la dona queda condemnada a la subsidiarietat, a una condició marginal, una circumstància que, com ens recorda Teresa Colom, va arribar a tenir expressió en la venjança de sang del Codi Penal espanyol, que atorgava el dret al marit de matar l’esposa infidel i el seu amant.