Guillem de Cabestany
En un món medieval on la violència estava integrada en la quotidianitat, el moviment cultural que associem amb els trobadors aportava contenció i bellesa. Contenció perquè el trobador havia de recórrer a les paraules, als versos i a la música per expressar les seves emocions i els seus anhels. I bellesa perquè en temps de combats i croades uns cavallers dedicaven les seves energies i el seu talent a construir composicions artístiques que celebraven l’amor i la bellesa. És prou sabut que el prestigi d’aquesta tradició lírica on confluïen provençals i gascons, llemosins i llenguadocians va moure els poetes catalans a escriure els seus versos seguint els models d’aquell influent corrent literari, incloent-hi una llengua que no es corresponia amb la que parlaven, contràriament al qual s’esdevenia amb els textos en prosa, on el català va assumir ben aviat una presència creixent en documents religiosos i jurídics o cròniques amb vocació historiogràfica. Un dels noms més notables entre els trobadors d’origen català és el de Guillem de Cabestany, de qui conservem vuit cançons. Va viure al Rosselló a cavall dels segles XII i XIII i disposa ara d’una excel·lent versió catalana fruit del treball exquisit del filòleg i poeta Francesc J. Gómez, que ha estat publicada dins de la col·lecció Tast de Clàssics de l’Editorial Barcino. En aquesta edició podem veure com l’inici del conegut poema Lo dous cossire “Lo dous cossire/ que.m don’Amors soven,/ dona.m fai diré/ de vos maint vers plazen” esdevé: “El dolç deliri/ que Amor en vós m’encén/ fa que m’inspiri/ sovint un vers plaent”. I a la sisena cançó, on deia: “a vos mi rend, qu’om mielhs non pot amar”, passa a: “A vós em dono, i més no es pot amar.” Ara bé, la figura de Guillem de Cabestany transcendeix la seva literatura i s’endinsa en la llegenda, on apareix com el protagonista d’uns fets tràgics inspirats en una seva relació amorosa amb una dama casada amb un marit que, a l’adonar-se de la situació, assassina Guillem de Cabestany i fa cuinar-ne el cor perquè la seva esposa infidel en mengi. Un cop assabentada què havia succeït, l’amant de Cabestany es va llançar des d’un finestral per suïcidar-se.
