La força de les arrels
Amb aquest títol el periodista i escriptor Lluís Foix ens ofereix un llibre preciós –alhora reflexiu, descriptiu i commogut– que pren com a punt geogràfic de partença Rocafort de Vallbona i la Vall del Corb, l’indret on va néixer i d’on no s’ha desvinculat mai, tot i haver treballat i residit a Barcelona, però també a Londres o a Washington. La força de les arrels és una obra concebuda des de l’estimació profunda per la terra i la gent que hi viu, però sense idealismes romàntics. De fet, Lluís Foix hi qüestiona algunes polítiques públiques mediambientals més carregades d’ideologia que de coneixement del país: “des dels despatxos oficials s’inventen una Catalunya enjardinada.” Foix posa damunt la taula problemes greus, com les plagues de conills o de porcs senglars, que constitueixen un autèntic maldecap per a la pagesia. I ens transmet la seva desolació davant dels efectes inquietants de la crisi climàtica, que es reflecteix a les sequeres o als incendis devastadors. Lluís Foix observa atentament la natura i el cicle de les estacions, amb voluntat de comprensió i d’aprenentatge. A La força de les arrels Foix ens parla de la boira o de les collites de cada temps. Per a Lluís Foix, la vegetació no és escenari, sinó protagonista. N’hi ha prou de veure com ens parla, posem per cas, de les figueres: “La figuera és tossuda, resistent i intrusiva. Les seves arrels s’estenen per sota terra i cerquen la humitat desesperadament”. Però també hi tracta de les festes majors, les caramelles, els cementiris.. Un aspecte que atreu poderosament Lluís Foix és el vinculat a les construccions de pedra seca, començant per les cabanes de volta: “Els picapedrers, anònims gairebé sempre, han estat autèntics arquitectes en totes les èpoques. Han fet el paisatge.” El progrés tecnològic, que facilita el treball a distància, i la pandèmia han accentuat un reviscolament del món rural, massa desconsiderat davant de l’èmfasi en el paper de les ciutats. Lluís Foix conclou: “Qui no sap la riquesa humana intel·lectual i realista del diàleg amb la natura, amb l’hort o amb tota mena de fenòmens que exhibeix la terra, no sap gran cosa. Potser no sap res d’important.”
