Matar pagesos
Quan va morir ma padrina el recordatori tenia dos cagades que t’aixequen com un crucifix clavat al cor de Dràcula. Era igual. Res em podia tornar-la. Ja li podem cantar les absoltes, però amb els pagesos passa el mateix: moren. Però si se’n van al clot és perquè els hem pelat nosaltres. Tenim les mans plenes de sang i les neurones sobreeixint menfotisme.
Als pagesos els ha assassinat aquell ganivet que talla sense recordar el nom del pare i la mare. Al pagès se l’escabetxa perquè és menys. Menys que tu i que l’altre. Un ésser inferior. Una bèstia, un animal, un fuig que fots nosa. La matança dels pagesos és un crim que té nom i cognoms: falta de respecte i plaga d’analfabetisme existencial.
Es dessagnen a l’escorxador de la masturbació social-ociosa. Les costelles, la llonza, el fetge, la cuixa.. D’un pagès s’aprofita tot. Viu i mort. Quan eren vius la seva feina no va ser menar el tractor, o esllomar-se mirant cap a terra. No. Van veure els altres. Un pagès ha pagat cases, cotxes, carreres, bodes dels fills.. Vides. Un pagès ha afluixat. Exèrcits de funcionaris, enginyers, advocats.. Tantes coses.
Ha plantat pomes, però sobretot ha plantat persones. Moltes d’elles han legislat, escopit, mentit, mirat cap a una altra banda mentre omplien amb una mà els cotxes de fato: peres, enciams, pebrots.. I amb l’altra els deien que no, que en sou, de rucs. Que aquest món ja no és el vostre.
Ens hem cregut que érem una nació i som una negació. No només estem deixant morir persones; estem degollant una cultura. Un pagès és un interrogant clavat a la terra: un wifi amb el més enllà. Una resposta quan no hi ha resposta. És el tot i se’n va tot. Ara, sí. Marxa el que molts hem après sense mai ser pagesos: la cultura majúscula, superlativa, universal, única, la nostra.. I ens semblava eterna.
No reseu per ells. Reseu per nosaltres. Perquè si ells ho van fer tot, ho van donar tot, nosaltres no sabem fer res, no podrem donar res. Enhorabona a tots per matar els que més ens han estimat. Ara veurem coses que mai hem vist. Al·lucinareu. De fet, això acaba de començar. I de la nostra mort, ningú se’n recordarà. Perquè no mereixem ni errors tipogràfics a un recordatori. Som els bàrbars que van decapitar la civilització. Som els que van exterminar la vida. Nosaltres som els assassins. Perdonem-nos.
