S. Weaver al Big Ben
Si un dia el món sublunar, la coca de recapte o el wifi dels marsupials s’haguessin afilerat com cal, vostè, estimat lector, i Sigourney Weaver, haurien tingut possibilitats de fer un Malibú amb pinya al Big Ben. Hi va haver un dia.. Sí, em trenco la crisma ara que l’actriu nord-americana acaba de recollir el Goya Internacional. Amb aquella cara eterna de poma lluent de l’Urgell va donar les gràcies a la dobladora de les seves pel·lícules al català i castellà (una quarantena!): la barcelonina Maria Lluïsa Solà. Ambaparar!
Això, parar, no para res. Quan naixia Solà, el 20 de gener del 1939, un dels nostres, el balaguerí Josep Carner Ribalta, saltava de París a Mèxic, per acabar els seus dies als Estats Units. Coneixia l’exili des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera. Moscou, Prats de Molló, Brussel·les, Mèxic, Nova York.. sempre va ser l’avançada de Francesc Macià al món. Als Estats Units va descobrir el cinema. Va entrar a treballar a la Paramount. Feia de writer, d’adaptador dels diàlegs de les pel·lícules en llengua castellana. Sabia que arribarien a Catalunya. I hi treu el cap com a extra. Era la manera que a casa, a Balaguer, el poguessin veure. I així va ser.
Paio, torna. Li diu el seu amic Macià quan proclama la República el 1931. Carner Ribalta ho fa amb missió al seu magí: “Crear un Hollywood a Barcelona seria una de les empreses més belles de la Catalunya renaixent. I en mencionar un Hollywood català, no cal dir que hom pensa en l’afortunada existència de l’Exposició de Montjuïc, la qual, complementada amb els variats paisatges de la nostra terra –Montserrat, Montseny, Costa Brava, Mallorca i Pirineus–, constitueix un dels emplaçaments per a estudis cinematogràfics millors del món.” Però clar, el 1936-1939, hi ha un fos a negre total d’aquella pel·li que porta per títol Catalunya. De somni a malson. Volíem ser Hollywood i el miracle és que el 1939 naixés Maria Lluïsa Solà, una nena que ens faria sentir la Sigourney Weaver en català al futur.
Si això ara fos Hollywood la Sigourney ja hauria vingut al Big Ben després de rodar mil i una pel·lis aquí. Aquells vuitanta i noranta d’Alien, Els caçafantasmes, Working Girl, Goril·les en la boira, La mort i la donzella.. Allà estem, xiqueta, esperant-te amb el nostre català líquid. Desfent-se, com el gel al culet d’aquell vas llarg, amb poc per veure i beure a la boca d’una llengua seca.
