La Pantera Rosa al Baix Segre
Ara la gent no va a “l’especialista”. Dit així: de patac. L’especialista és aquell senyor que t’havia de mirar l’estómac, els ossos, la pell..., i que només es podia veure a Barcelona. No hi havia “especialistes” fora de la capital. Aquest fet assenyalava una de les grans malalties palpitants: la vista. Ens cal un oculista de país. Anem a la consulta.
Fa uns anys no es veia res i ara es veu tot. Corria el 2016. I tot es va encendre..., almenys al Baix Segre. El foc es veu. Fogueres colossals. Barbacoa a les estovalles de perfecció de la natura. És l’any que els camps de fruiters lleidatans cinemascope es veuen. Surten a les televisions de mig planeta; a les fotos virals d’Instagram, els humans (també els animals) desitgen trepitjar aquestes brases vegetals.. Tot és una infinita Pantera Rosa fent la migdiada al downtown del Ponent Imponent. Anys i anys els fruiters florint i fins al 2016 no es veuen. Perquè clar, abans no ho feien...
La miopia, l’estrabisme, la ceguera, l’analfabetisme de la mirada. Es mira i veu el que es vol. Ara descobrirem que no només podem veure fruiters florits en aquesta passarel·la de primavera prêt-à-porter, també la podrem sentir. El primer Cruïlla Baix Segre ajunta vista i oïda aquest proper cap de setmana. Els power fruits de colors pop amb la música d’Albert Pla, Renaldo & Clara, Stay Homas, Delafé, Joan Garriga, La Mercabanda, David Carabén.. Zigzaguejant per Aitona, Massalcoreig, Torres, de Segre, Seròs, la Granja d’Escarp, Soses, Alcarràs.. Tot el Baix Segre serà un pentagrama per als ulls. I aviat descobrirem que aquí, sí; aquí ho podem fer tot.
Que aquí també habiten tots els sentits. Fins i tot persones que els tenen. Increïble. La vista, l’oïda, l’olfacte, el gust, el tacte. Inaudit. Sí, endevinarem que potser l’únic problema que tenim com a país és de sentits. I de sentit de país. Una malaltia oftalmològica, auditiva, nasal, gustativa, tàctil. No sentim. No volem sentir. Però ara potser “l’especialista” és aquí. Es ve a visitar aquí. Perquè la fruita es pot veure, es pot sentir i, oh!, espectacular, fascinant, gloriós: es pot menjar. Així és: la Pantera Rosa viu al Baix Segre. No l’heu vist?
