Alvocats revoltats

Els pagesos ja no serveixen per a res. Sobretot quan d’altres et donen alvocat amb ou ferrat i una beguda plurimaxihiperenergètica a 25 euros (o 30). Això és el que paguen fileres de zombis a llocs on resa el rètol “brunch”. Què vol dir “brunch”? Llocs d’encefalogrames plans. De no res. Em sap greu, així és. Pagareu 25, 30 euros, o un tros de titola farcida de pebre. Us fareu fotos. I posareu aquesta cara de desmenjats naturals després de passar-vos la nit amb una amanida de química, o somicant per un mai més que mai serà ara. No. És clar que no calen pagesos. Com no cal res. Perquè ho tenim tot. Sempre des de qualsevol lloc del món. Mai des de casa. Sempre molt car. Sempre amb característiques dites ecològiques, sostenibles, bioinfinites, termoregulables i, és clar, enculades per l’orifici. Només els rucs paguen per alvocats que no ho són, ni per ous, ni pel que faci falta, però paguen. Aquest és el tema. Zombis contra éssers vius. Aquesta és la lluita. La pandèmia dels alvocats i els ous ferrats artificials a preu de quota de telèfon sideral. Ei, que som molt amics dels alvocats i els ous ferrats! Fa anys que sortim de colla! Res a dir! Bona gent! Però avui són ells i demà sereu vosaltres: cogombres flirtejant amb pistatxos, faves encimbellades amb farigola camp base; remolatxa amistançada amb blat de moro infidel.. Així tot. Sense saber res, però pagant, una pasta, per tot. Ei, i s’ho mengen. S’ho foten en aquests locals, de “brunch”, que és com dir ni esmorzar, ni dinar. Mai cap decisió. Això, sí, afluixa, com a gran decisió. I, això, també, no m’expliquis res. Que jo em foto verd. Perquè faig la fotosíntesi de la vida per prescripció del meu mestre sanador. Perquè faig cura d’esgotament terrenal –diürn i nocturn– i també del meu sentiment dual homínid i animal. Bleda assolellada de PVC way of life. Però, tranquils, tot això s’arregla. Tot té solució. Tot fos això. Ei, els del “brunch”, i els del-que-vulgueu-ou-ou. Voleu menjar millor? Vull dir més saludable, més raonable, equilibrat, just, digne, honorable, més anar de ventre. Agafeu el xapo. Vuit hores. Amunt i avall. Som-hi. Sense parar. Suar la cansalada. I cada dia. El “brunch”? Ja no tindreu ganes de “brunch”, ni de pagar 25, 30 o 50 euros, perquè fareu crash! Tindreu ganes de vomitar alvocats i ous ferrats. I gratis!