Cal piscines amb IA
Estava menjant uns algoritmes i em va aparèixer al plat alguna cosa estranya. La vida és així. En dies d’intel·ligència artificial torna amb gana atòmica el foraster. Que és com dir alienígena, però en comptes d’anar vestit com un ou ferret fosforescent espasmòdic, ara és de carn i ossos. Això sí, tots tenen en comú que volen banyar-se a les platges lunars terrenals. Davant de les invasions extraterrestres cada cop més pobles fan afluixar el banyador als forasters, als de fora. Els fan pagar el doble o el quàdruple. Pobles petits, piscines grans, però amb les allaus foranes tot es va encongint. Això no és cap anècdota. Ja fa temps que passa. Però, ja ho saben amics terrícoles, quan assenyalem a la lluna els necis miren al dit. El món no és gran, ni es fa gran: és petit i cada cop es fa més petit, petit, petit.. Tornem al Fort Apatxe. Cada vegada estarem més tancats. A pobles, a cases, a caus, a llodrigueres, a búnquers, a caixes de cabals, o de música. El món que ve acceleradament és el món d’ahir, bé, d’abans-d’ahir. És un planeta Hamletià: tenir piscina, o no tenir-ne. Tenir hort, o no. Tenir educació, o no. Tenir amics, o no.. Tenir o no tenir. Ja som duals. Hi haurà els d’un costat i els de l’altre. El globus terraqüi ja és una frontera. I els països, els pobles, els barris, les cases, les nines transvestides, o les puces binàries. No cal gratar-se les neurones: és així. Com una escombrada de vent caníbal. Com una guillotina famolenca. Zas!Ens haurem d’abraçar als algoritmes assilvestrats, a la IA desorientada, als big data pusil·lànimes, o als cables coaxials faltats d’amor. Ens creiem.. Què collons ens creiem? Doncs passa el de sempre: hostes vingueren que de casa ens tragueren. Quan ja no t’ha de menester, l’amic es fa foraster.. I així tot. Tornem a la tecnologia del xip prodigiós sintetitzada en Cal i Can. La Intel·ligència Natural (IN). La Intel·ligència de la Micro Existència (IME). El que ens queda quan ja no queda res. Serem de Cal Piscina, de Can Poma, del Cal Tornavís, o de Cal Fuster. Així és aquest món sublunar, on els que fa anys que miren la lluna com ionquis s’estan fotent unes hòsties serenyes i eternes a la Terra, per això piquen les portes d’altres cases. La Guerra de les Galàxies Planetàries ja és començada.
