Trumpistes al poble

Una de les paraules que va aprendre tothom als anys vuitanta sense necessitat de traductor digital va ser: neorural. Molts pobles s’omplien d’ells. Una barreja d’extraterrestres, pelegrins de l’església del setè dia que espera el vuitè o models avantguardistes de passarel·la de neomoda capitalista del segle XXI. Els padrins deien: “Ara casa Putxinel·li la tenen uns neorurals.” Venien de la ciutat. Romàntics. Somiaven un món millor injectant-se verd en vena. Als neorurals els va passar com tot a la vida: l’escorxador. Uns van retornar a la ciutat, o al planeta piruleta, perquè van descobrir que allò, paios, era molt dur. Si Paco Martínez Soria va escriure la bíblia La ciudad no es para mí, aquests van fer el text sagrat contrari: “El pueblo no es para mí”. Però, d’altres s’hi van quedar. Arrelar. Van muntar petits negocis. Oficis. Famílies. Diverses coses. El cas és que aquells “neorurals” es van anar tornant camaleons. Confosos amb el poble, els carrers, el paisatge, la memòria. Ja era difícil saber quan van venir. Però ara passa una cosa insòlitament marciana: hi ha exneorurals que marxen dels pobles on porten anys i panys perquè no els fan la vida impossible els.. com en diríem? Neo-neo rurals? Ultra rurals? Extrema rurals? Fem un concurs nominal? Voleu batejar-los?Arriben als pobles. I ja no van vestits com aquells neorurals dels vuitanta. Ja no porten pells d’os, o de rata liofilitzada. Ni barbes de muralla xinesa. Tampoc cabassos d’idees de colors calidoscòpics. Semblen criatures “normals”. Estereotipades. Manufacturades en sèrie per qualsevol fàbrica d’Intel·ligència Animal. Desembarquen als pobles com antigament els neorurals, però els molesta tot: també els neorurals. I la tia Pepa, i el gat Felip, i l’empedrat de la Font, i el cel de color misto. Són antisistema. Caganers de mecagon tot. Dictadors de saliva. Trumpistes al poble. Creuen que ho poden pagar tot amb diners (ei, en tenen menys del que sembla) i amb aquesta nova llengua franca de l’analfabet que no sap res i escup com serp que ho sap tot. Com el Trumpisme: el fum és indici de foc o de femer. Ells assenyalen el problema de la civilització sideral. Necessiten conquerir els altres perquè el seu món s’ha acabat. Són éssers destruïts. Els neorurals eren idealistes gerani happy flowers. Aquests són bèsties ferides: no tenen res a perdre i per això volen acabar amb tot i tothom. Uns eren l’ànec Donald i aquests són falsos imitadors de Donald Trump.