Vegueria marihuana
Penso que aquesta no la sabeu, però van fer fins i tot un túnel. Sota terra. Hi passava una persona com un cuc en cerca de llum. Així era: es van connectar amb la xarxa elèctrica pel morro del robament subterrani. A dalt tenien l’or que ho il·luminava tot: 2.139 plantes de marihuana. Un dia qualsevol de juliol del 2024 al transitat, virolat, immens polígon de Balaguer. En aquest altre lloc només s’hi arriba caminant. Van crear un nou edèn, un paradís: 2.949 plantes de marihuana. Entre Àger i Os de Balaguer. Una nova religió a la solitud del no-res qualsevol dia d’agost del 2024. És un no parar de miracles a l’aire. No és Santa Maria qui arriba: ara és l’altra Maria. Catalunya ja ha concebut la nova vegueria Marihuana.
N’hi ha a tot arreu. Hi ha més herba de la que es veu i s’olora en una notícia. El país és ja un garden de substàncies psicoactives. Fa anys que passa una cosa que no passava. La gent fumava, clar, però ara n’hi ha que es dediquen a produir fum que ni en pintura rupestre s’haurien imaginat mai que embolicarien la troca. Això ja és un clúster d’emprenedors. Es guanya molta pasta. La maria s’ha industrialitzat. La caseta i la maria, podria proclamar avui un Macià del cànnabis. És l’altre sou –més sucós– de persones que ja tenen altres sous. Hi ha autònoms de la plantació, recollida, assecament i repartiment. Nous perfils professionals. I sobretot pobles-llocs que actuen com a nucleats distribuïdors. Plataformes per a totes les pantalles-boques. Productors i consumidors es passen el peta com mai: fumada km 0.
Hi ha molt enganxat a la cosa. Més que mai. I d’una altra forma: més socialment ociosa, més naturalment costumista, més dret a decidir el meu lliure interior. Lògic, racional, elemental. Hi ha manta ansietat, paranoia, pànic, al·lucinacions, psicosi... Ens hem enlairat. Volant, volant, fugint de la realitat. La marihuana, a granel, a bufet lliure, a comerç de proximitat, és el passaport dels dies. Lluny, lluny, lluny mentalment, neuronalment, i també, físicament. A prop, a prop, a prop, a la butxaca, a la cartera, el diner, la moneda. Sembla Barri Sèsam, però és una cosa més bèstia: des dels pobles Catalunya s’està enlairant. Air Catalonia. I de vegueria passarem a país: la Catalunya del fum, de la fumada, de la marihuana. Fins i tot Santa Maria en fumarà pel seu sant ara a l’agost.
