Bin Laden pagès

Durant un temps vaig tenir relació amb una persona que havia conegut Osama Bin Laden. Era un paio transitat per mig món, però l’orient conflictiu de la permanent guerra on the rocks era la seva segona casa. Afganistan, Pakistan, Iran, Iraq, Líban... A mi em feia caure més la bava, quan m’explicava que el 1958 estava al Radio City Music Hall de Nova York movent els malucs amb Buddy Holly. Caratxos reconsagrats! Ho heu sentit bé: havia vist a Déu Rock and Roll! Molt millor que conèixer el dimoni Bin Laden. Una guitarra espasmòdica vida contra una bomba estereotipada mort. En fi, la cosa, amics, va d’això. Acompanyeu-nos a les nostres passejades per la Terra Ferma. 

El paio comptava pedres. Només volia veure això: esglésies, casalots, obres d’art, pols, telaranys, corcs, vampirs, esquelets... Era olorar una cosa que només tingués un segle i pujar a la Lluna i baixar a l’epicentre de la terra en un nano segon. El passat és un parc d’atraccions pels americans. Les muntanyes russes que no tenen. Sense passat, sense història, sense ahir, ells es van dedicar a explicar la seva pròpia història. Per això s’inventen el western. Per explicar la seva vida. Uns somiatruites que van d’una banda a una altra per trobar el futur. El somni americà. Cap a l’estat daurat, cap a la Califòrnia or. Per això són rics, els ianquis: s’expliquen. Per això som pobres, nosaltres: no ens expliquem. 

Els americans no tenen history (la història feta, passada, acumulada...) però sí que tenen story (explicació). Nosaltres, al revés. Però, ves calla, que ells cada cop tenen més history i story i nosaltres molta history i poca story i cada cop menys history i menys story. Però en tenim molta, d’història i d’historiadors. Es veu aquests dies a Lleida, capital de la història i de voler explicar històries, amb la “Jornada de divulgació de la història” que promou la Fundació Privada Horitzons 2050. Tenim una mina: la nostra història. Però no extraiem l’or que és l’explicació. Volem ser una nació però més valdria ser una explicació. Això vol dir que als Estats Units i al món un cowboy és un mite, un heroi, un Superman i aquí els nostres cowboys, els pagesos, són uns desgraciats, uns empestats de la societat, uns beneits, uns poca pena. Al final Buddy Holly i Osama Bin Laden guanyen la partida al xiquet rei Jaume I coronat a Lleida i que ho va conquerir tot des de la Seu Vella. Tot el que ara són pedres que compren i expliquen els ianquis.