Einstein a Tàrrega
La teoria de la relativitat va néixer a Tàrrega. L’altre dia ens ho recordava el científic de la terra Pep Vall. Lliuraven els premis Culturàlia. Estàvem al Teatre Ateneu i ens va fer mirar fora. Més enllà. On hi ha els forats negres. I, coi, fot por. Ja no tens ganes d’anar-hi. A agafar el tren, vull dir.
Anar de Tàrrega a Barcelona són dos hores i mitges bones. El mateix temps que al segle XIX quan s’inaugura la línia. Anar de Lleida a Madrid són dos hores. Som més a prop d’Ayuso que d’Illa. Temps, espai, tururut violes. Fa cangueli. Com anar a Montblanc per carretera. Sota Tàrrega mateix amb tiralínies. Anys i panys demanant l’autovia. Doncs si sortiu avui igual arribeu el dia de Nadal. Quan Einstein renaixerà vindrà a viure a Tàrrega per posar a lloc la seva teoria. Com que la relativitat neix aquí ja li sua tot a la senyoreta vacil·lant. I es passa pel forro el temps i l’espai i el que convingui. Tàrrega ha passat de cruïlla bressol a forat negre.
Aquí la teoria de la relativitat, i la velocitat de la llum i de l’espelma, han anat endarrere. Tàrrega és la casa dels Girona. La família més rica i poderosa de Catalunya-Espanya al segle XIX. On no hi havia res ho van fer tot: Canal d’Urgell, la línia de tren, Castell del Remei.. Més de 70 empreses tenien aquests homes aranya que ho enteranyinaven tot. D’això fa gairebé dos segles. I, relativament, les infraestructures són les mateixes. Ara no podem fer res. No sabem fer res. De fet, molt no saben, ni volen saber, on és Tàrrega, Balaguer, Cervera, Mollerussa.. Ni qui eren els Girona. Ni què és el Canal d’Urgell, ni res. Ens cal un GPS?
Els Girona fan un nou mapa quan no hi ha mapa. El desert de l’Urgell és el laboratori de la revolució industrial de Catalunya i Europa. L’assaig nuclear del nou món. I això és perquè abans de les infraestructures materials, de ferro, asfalt, coaxials, virtuals.. N’hi ha unes altres: les infraestructures humanes. Sense persones no hi ha trens, ni carreteres, ni 7G. Però ja ho va dir Einstein: “Hi ha dos coses infinites: l’univers i l’estupidesa.” Ens calen Girona de Tàrrega. De Tàrrega a l’infinit, el de l’univers. I per això cultura. Cultura, que ve de cultiu. De la terra. Els trens i carreteres que ens calen: on circulen neurones.
