SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Els meus gats sempre fan el dinar de Nadal a casa. Si fa bo s’entaulen fora. Si la boira empaita, o el fred esgarrapa, entren dins. Mengen d’hora. Abans que mig món comenci a dringar pel naixement del festí. Diuen que així la tarda es fa més llarga. No són massa cerimoniosos, però als plats hi llueixen els bigotis que donen gràcies. És un dia de viandes diferents. Més qualitat i quantitat. Més temps. Més de tot. Cadascun ho defensa des del seu lloc. Movent el cos com un sí fet molla de satisfacció. Mentre dura el tiberi no els surt res de la boca. Fan com aquells matrimonis d’anys i panys que tot s’ho diuen en silenci. Però sempre hi ha aquell moment de rotet, de llufa, d’un marrameu que no toca. D’un tirar amb bala. De desbocar-se, desfogar-se. És Nadal i un ai, un meu, poden encendre un foc o congelar una taula. Desparen el xeflis amb litúrgia de passarel·la de moda. Els gats són nets, endreçats, elegants. Els gats són models, són model. Entrar i sortir de lladre i pistola amb silenciador. El dinar de Nadal és un pim, pam: un arf, un alè, un buf, un terròs de gel, de sucre, que ja no tindrà més possibilitats. Per això ja jeuen. La mig migdiada de Nadal és una treva històrica que hem ajornat fins avui. Dormim la guerra, somiem la pau. Despertem amb el pacte. Hi ha lleganyes. Com hi ha sobretaula. Com hi ha tot el que no ens hem dit ni ens direm. Ningú agafa els bocins del tot de damunt de taula. Però hi són i sense ells no hi és tot. Per això esbarriem els trossos. Els apartem, tirem, desem, ignorem, oblidem. I saltem de taula. Ens posem a jugar a un parxís de potes, a un dòmino d’urpes.. A jocs de taula que ens pispen els ulls i no ens fan mirar el que caldria. I si ens cansem, la vida ens regala més ludopatia existencial: sortir a fer un joc de cames. El passeig de Nadal post panxa plena és un acte de covardia: perquè sempre s’ha de tornar al punt de partida. La nit camina i ens va degollant com un pregó enrogallat. La sang del cel cau a gotes. La casa és sola. I ells, també. Hi ha totes les absències. Tots els esperits. Totes les ànimes. Hi ha ombres: les d’altres i les seves. I tot es confon. S’ha fet fosc. No hi ha ningú. No sabem si hi havia gats o persones. Bon Nadal!

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking