Sixena Terminator

Sixena, com Terminator, amenaça: “Tornaré!” I a fe de Déu que torna i retorna. Mireu. Aquesta setmana l’exconseller Lluís Puig està citat al TSJC per... Sixena. El diputat, exiliat a Bèlgica, el podrien inhabilitar i pispar-li l’acta. L’acusen de desobeir. De negar-se a lliurar 44 obres del Museu de Lleida. Sixena continua sent un pollastre des de fa més de vuit segles.

Si la Reina Sança, esposa del Rei Alfons el Cast –no Cast, no s’hagués obsessionat còsmicament en fotre el monestir el 1188 allí, ara potser hi hauria un camp de golf i tots fotríem forats i no rostiríem pollastres. Però la paia creia que allà hi havia la Verge Maria: en aquell pantà humit, pudent, llefiscós, tòxic. I així va ser. Però tot és una ficció. Perquè Sixena és una utopia. El monestir és el motel d’ànimes de la confederació de dos estats: Comtat de Barcelona i Regne d’Aragó. Una Cort itinerant, esmunyedissa, etèria. Sixena és la frontissa edificada a l’entremig. El somni real de la Corona catalanoaragonesa check point. Un artefacte politicosocial fet de la unió de la desunió i que necessita molta fe. Sixena era la duana material i espiritual d’una no pell de brau, que s’ha convertit en brau i frau.

Aquest pollastre té llums de neó eterns i altaveus de venedors de matalassos de mercat. “Aragó, com es pot veure consultant qualsevol mapamundi, es troba entre Catalunya i Castella; la geografia el predestinava a ser català, ja que és al nostre mar que envia les seves aigües i que la seva gran plana central és la continuació de la de Lleida. La història també; a l’època romana formava part de la Tarraconense i des del segle XII tingué per reis els nostres comtes [...]. El divorci entre Aragó i Catalunya ens ha fet molt de mal a tots dos; convertint Aragó en un annex de l’interior de la península en comptes de ser-ho de la franja mediterrània [...]. A Catalunya, sense Aragó, li ha mancat aquell territori extens que ha de tenir al seu darrere tot país marítim que vulgui ser militarment viable. La involució d’Aragó és un dels enigmes més inexplicables de la nostra història; i el nostre fracàs més greu és de no haver-la sabut impedir”. Escrivia Joan Sales el 1937 a l’Aragó de Guerra.

Sixena sempre torna, però tot el que vam crear s’ho han endut: bisbat, monestir, obres d’art, llengua, cultura, persones, empreses... Com va dir l’exorcista... Els diables no són a l’infern: són a la Terra.