Sobre el bé comú

És un concepte que s’empra sovint i que és passejat a tort i a dret per qualsevol polític o moralista que vulgui quedar bé amb la seva pròpia parròquia, però del qual cal conèixer bé el significat i les implicacions.El bé comú és aquell tipus de bé que és compartit i que resulta beneficiós per a la totalitat o per a la majoria de membres d’una comunitat determinada. També es pot denominar com a tal, si ens adscrivim a una definició més relacionada amb el procediment, a aquells beneficis o positivitats que s’han aconseguit per a la ciutadania, tant sigui per l’acció col·lectiva com per la participació en l’acció política i en el servei públic dels membres d’una comunitat determinada.Aquestes dues accepcions del concepte de bé comú no són iguals, i depenen de la doctrina filosòfica a què cadascú s’adscrigui.

Sigui com sigui, tothom està d’acord que el bé comú ha de ser l’objectiu final de qualsevol govern, perquè, per un costat, beneficia el conjunt dels ciutadans, i perquè, per un altre costat, és un antídot eficaç per lluitar contra la corrupció que representa beneficiar interessos particulars o especials.Per a Plató, el millor ordre polític era aquell que promovia l’harmonia social i un entorn favorable a la cooperació i l’amistat entre els diferents grups socials, mentre que per a Aristòtil, el bé comú es basava en la bondat dels individus i en la voluntat de fer allò que és correcte.Maquiavel desenvolupà la idea de virtù, és a dir aquella qualitat dels ciutadans virtuosos que promouen el bé comú, que relacionava amb l’existència d’elements bàsics per a la seva obtenció, com ara la llibertat, la seguretat i la dignitat.

Mentre que els il·lustrats, com Rousseau, consideraven que la societat només pot funcionar si els individus tenen interessos en comú, cosa que els ha de dur a la realització del bé comú, que només pot ser implementat per la voluntat d’una comunitat política sobirana.No es tracta, doncs, d’una discussió intel·lectual, filosòfica o moral pacífica, encara que, aparentment, tothom hi hauria d’estar d’acord. La prova és que al voltant del debat sobre el bé comú han anat apareixent altres conceptes com ara l’interès general, el benefici igualitari, l’interès comú, la utilitat comuna, etc. Però en aquest article allò que m’interessa més destacar és la força del bé comú com a barrera contra la corrupció.Se’n parla molt de corrupció, però de manera interessada es vol fer desviar l’atenció cap a la corrupció econòmica, és a dir, l’exercida per aquells que obtenen diners no merescuts de les arques públiques o els qui exercint una funció pública desvien recursos públics cap als seus interessos particulars.

Però hi ha molts altres tipus de corrupció que fan esclatar el principi del bé comú. Quan un funcionari públic fa a desgana o de forma no acurada la seva feina, amb poca professionalitat o preparació, o actua amb criteris de discrecionalitat i arbitrarietat, o tracta malament o incorrectament un ciutadà, cau en el vici de la corrupció i menysprea el bé comú.En paral·lel, quan un ciutadà s’aprofita per a fins no regulats o ficticis dels drets que li són reconeguts, practica l’evasió fiscal, atempta contra els béns públics o en sostrau o al·lega estats de salut ficticis o condicions de vida que no es corresponen amb la realitat per a treure’n algun benefici, està exercint la corrupció contra el bé comú. Als apòstols de la ponderació de les magnituds, els diré que, certament, es pot, i probablement cal, establir una escala d’abusos respecte del bé comú, però també els diré que l’estat de salut d’una societat, el seu lligam amb el bé comú, es basa en el nivell de confiança, honradesa, justícia, temprança i solidaritat existent entre els seus membres. I que qualsevol acció o omissió que vagi contra aquests principis, ataca el bé comú, que vol dir que ataca l’harmonia social i la consideració de ciutadà. Quin grau de corrupció existeix en la nostra societat i fins a quin grau de corrupció estem disposats a tolerar?