Sobre la immigració (I)

Sé perfectament que entomar aquest tema comporta tots els riscos i que pot ser causa de diversos anatemes. Sobre aquesta qüestió les posicions estan força polaritzades, però no deixa de ser un tema cabdal per a entendre els catalans d’avui, i, molt probablement, encara més els de demà.

Per tant, he decidit deixar parlar les xifres i els documents oficials, i deixar que cadascú en tregui les conclusions que consideri oportunes. Totes les xifres provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat, 2021), i els comentaris del document Transicions: algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050 que l’economista Miquel Puig i Raposo ha realitzat per encàrrec del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya (2023).Segons aquestes dades, l’1 de gener de 2022 hi havia a Catalunya 1.650.048 persones nascudes a l’estranger (el 21,2% del total de la població), de les quals 79.635 vivien a les comarques de Ponent (el 21,6% del total de la població) i 14.568 a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran (el 19,5%). D’altra banda, a la circumscripció de Lleida hi havia l’any 2021 un total de 96.517 estrangers amb certificat de registre o amb targeta de residència en vigor. D’aquests, 46.835 eren de països membres de la Unió Europea, amb gran prevalença dels romanesos (35.330), dels búlgars (3.460), dels polonesos (2.497) i dels portuguesos (2.111 persones); 5.430 eren d’altres països europeus (encapçalats per 3.534 ucraïnesos, 648 russos i 448 britànics); 32.482 eren de procedència africana (al capdavant, 17.364 marroquins, seguits per 4.369 senegalesos i 2.566 algerians); 7.801 provinents del continent americà (encapçalats per 1.963 colombians, seguits de 996 brasilers i 695 veneçolans); 3.937 asiàtics (dels quals, 2.155 xinesos, 1.003 pakistanesos i 394 indis); i uns anecdòtics 12 estrangers procedents d’Oceania.D’aquest total de 96.517 persones, 13.160 tenien entre 0 i 15 anys, 80.224 tenien entre 16 i 64 anys, i 3.133 tenien més de 64 anys. Un repartiment poblacional que no té res a veure amb el de la població autòctona.Aquell mateix any es va concedir la nacionalitat espanyola, a la demarcació de Lleida a 1.649 persones, la immensa majoria a persones provinents d’Àfrica (961) o de l’Amèrica del Sud i Central (469).La comarca de Catalunya amb un percentatge més elevat de població estrangera sobre la població és la Segarra (un 28%), i en el rànquing de les 10 primeres comarques en aquesta categoria també hi són el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera (5 de 10).En sentit contrari, hi ha 14.311 persones empadronades a les comarques de Ponent que resideixen avui en dia a l’estranger, i 8.437 de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. Normalment es tracta de persones amb un bon nivell de formació.Pel que fa a les migracions interterritorials a Espanya, tenim que a les comarques de Ponent hi ha (a 1 de gener de 2022) 13.107 persones nascudes a Andalusia, 9.007 nascudes a l’Aragó, 2.472 a Extremadura, 1.900 a les Balears i el País Valencià, 5.959 a les regions centrals (Madrid i les Castelles), i 2.892 a les regions del Nord. Per a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran les xifres són, respectivament, 2.835; 1.065; 468; 763; 1.828; i 1.961.És de destacar també el creixement ràpid i pràcticament constant de població a les terres de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran, ja que hem passat de 356.606 habitants l’any 1999 a 447.099 (estimació 2023), i aquest salt es pot explicar, en bona part, per les immigracions. D’altra banda, el mateix Idescat ha fet unes previsions d’escenaris demogràfics que auguren en l’escenari alt una població total de 9.778.079 a Catalunya l’any 2050. ¿Aquestes previsions són assumibles? ¿Com afectaran aquests increments a les formes de vida catalana?Ho analitzarem en propers articles, d’acord amb les previsions de la transició demogràfica, entesa com una de les set transicions que poden produir mutacions en la societat catalana.