Sobre la immigració (2)

Continuem amb les xifres.. Del total de 7.792.611 persones empadronades a Catalunya l’1 de gener del 2022, 4.958.965 eren nascudes a Catalunya, és a dir, el 63,6% de la població. D’aquest total, com esmentàvem ja en l’article anterior, 1.650.048 eren nascudes a l’estranger (el 21,2%), i el contingent restant, 1.183.598, havia nascut en territoris de la resta de l’Estat (el 15,2%).

Aquesta realitat necessàriament ha tingut un impacte, per diverses causes, en els usos lingüístics de la població. De fet, del conjunt dels catalans, el 31,5% té el català com a llengua inicial, mentre que el 52,7% té el castellà. En la mateixa enquesta, un 36,1% declara que té el català com a llengua habitual; el 48,6%, el castellà; i un 7,4% afirma que les té ambdues com a llengua habitual.Si la llengua és el nervi de la Nació, el nervi està una mica tocat i necessitarà exercicis intensius d’estimulació.Sigui com sigui, i centrant-nos en la transició demogràfica en què estem immersos, segons l’economista Miquel Puig, aquesta transició fins a l’any 2050 “alterarà profundament una trajectòria secular de rapidíssim creixement del PIB perquè farà impossible que segueixi essent vigorós, i això amb independència dels escenaris que puguin considerar-se sobre la immigració, ja que serà amb tota probabilitat de baixa qualificació”.De fet, l’informe constata que el 1900 vivien a Catalunya poc menys de dos milions de catalans; i ara en som quasi vuit. Cap estat europeu ha experimentat un augment tan vertiginós, si bé el dels Països Baixos s’hi acosta; la resta queden o enrere (Suïssa, Suècia, Noruega, Irlanda) o molt enrere. Ni a nivell de l’Estat ni a nivell subestatal europeu és fàcil trobar casos comparables al català. Si durant tots aquests anys, l’economia catalana ha generat tants llocs de treball ha estat en bona part perquè la societat ha fet un esforç continuat per generar més i més llocs de feina de qualsevol mena amb l’objectiu de combatre l’atur. Una altra cosa és que no siguem conscients de l’excepcional vigor d’aquest fenomen perquè estem obsessionats per les dades d’atur. Però, per què, es pregunta Miquel Puig, “aquesta extraordinària creació de llocs de treball no s’ha traduït en una millora de les xifres d’atur? Perquè bona part han estat ocupats per immigrants. Per què? Perquè la major part d’aquests llocs de treball han estat de baixa qualificació.” Per aquest motiu, afegeix, “aquest esforç tan poc selectiu no sols no ha estat eficaç contra l’atur, sinó que s’ha traduït en una pobra evolució de la productivitat”.En les darreres dècades l’economia catalana ha experimentat una profunda transformació amb clarobscurs. En el passiu cal anotar, doncs, un creixement fonamentat en la creació massiva de llocs de treball poc qualificats (i d’aquí les altíssimes xifres d’abandonament escolar prematur i d’immigració) que sembla tenir caràcter secular i l’últim motor del qual ha estat l’enorme creixement del sector turístic (i el colateral boom constructiu). Òbviament, es tracta d’un model insostenible, per moltes raons. Sobretot si tenim present que, en els propers anys, l’economia catalana, com moltes altres, afirma el professor Puig Raposo, “ha d’afrontar tres impactes extraordinàriament importants, simultanis i de naturalesa molt diferent: la demografia, la descarbonització i la digitalització”. Aquest impacte sobre la demografia té dues cares: la interna –derivada de la baixa natalitat– i l’externa –derivada dels fluxos migratoris producte de la crisi climàtica i de l’alta natalitat a l’Àfrica–. I aquests factors demogràfics seran bàsics per analitzar la resta de transicions a què Catalunya s’enfronta.Catalunya, com tot Europa, necessitarà immigrants per compensar totalment o parcialment el dèficit demogràfic intern. Existirà aquesta disponibilitat de migrants? No podrien tenir qualificacions millors que les que tenen i s’esperen? Amb una taxa d’activitat del 54%, Catalunya necessitarà 531.000 persones actives en els propers 30 anys, la qual cosa implica una immigració de més d’un milió de persones. Com les acollirem? Quins xocs pot provocar aquesta situació amb els immigrants que ja tenim al nostre territori? Com reaccionarà la població autòctona? Preguntes per a un pròxim article.