Sobre la immigració (3)

Parlàvem en l’article precedent sobre la immigració de les migracions que seran causades per la crisi climàtica i l’escalfament del planeta, i en general, els estudis estimen una migració climàtica que oscil·larà, fins a l’any 2050, entre 50 i 300 milions de persones desplaçades, sense distingir entre desplaçaments interiors, dins de la regió continental o els desplaçaments que acabin fora de la regió d’origen.Malgrat tractar-se de xifres elevades, resulten petites en relació amb els moviments migratoris que es poden observar quan la base és la natalitat als països d’origen. Per posar un exemple proper sobre aquesta qüestió, podem recordar que Andalusia experimentà un flux migratori que va comportar la sortida de poc menys de dos milions de persones, que representaven el 36% de la població andalusa del 1940, que és quan va començar l’èxode. Així, doncs, pel que fa a la immigració a Europa en general i a Catalunya en particular, les xifres indicades al paràgraf anterior porten a la conclusió que el canvi climàtic només serà un agent complementari, i que el motor principal serà l’excés demogràfic a les regions d’origen.I quines seran les regions on existirà un excés demogràfic que pugui generar un intens flux migratori cap a Catalunya?Encara avui, bona part dels migrants que recalen a Catalunya provenen de l’Amèrica Llatina, concretament el 38% dels que van arribar el 2019. De fet, aquesta regió ha estat la més dinàmica com a origen de la migració mundial fins l’any 2010. Però l’emigració d’aquest origen dona mostres d’afebliment ràpid. Això es justifica per la caiguda de la natalitat a la regió, que ha estat important les darreres dècades, fins al punt que la proporció de població per sota dels 15 anys ja iguala la que tenia Europa als anys 70, i les Nacions Unides preveuen que seguirà caient les properes dècades fins a assolir l’any 2050 un nivell molt similar al que ara tenim a Europa.Tot fa pensar que els migrants que arribaran a Europa provindran bàsicament de l’Àfrica subsahariana. Ja ara el nombre de migrants d’aquest origen creix més ràpidament que el llatinoamericà, i la raó és l’extrema joventut d’aquesta regió, de manera que la proporció d’infants de fins als 14 anys iguala la que tenia l’Amèrica Llatina fa cinquanta anys. A més, l’Àfrica subsahariana conté algunes de les àrees més afectades pel canvi climàtic, com, per exemple, el Sahel (Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, el Txad, Sudan, Etiòpia i Eritrea), una regió habitada només per 44 milions de persones però amb la fertilitat més elevada (6,5 fills per dona) i alhora el clima més fràgil.Amb aquestes premisses, probablement Catalunya disposarà com a mínim dels 531.000 immigrants actius que havia assenyalat en l’article anterior, però els qui provinguin de l’Àfrica subsahariana seran de baixa qualificació, perquè només el 30% de la població d’aquests països acaba la secundària superior i només el 9% accedeix als ensenyaments superiors (en contrast amb l’Amèrica Llatina on aquesta xifra ja és del 52%).Potser algú podria pensar que Catalunya podria atreure col·lectius amb millor formació, però això resulta una hipòtesi improbable, atès que la resta d’Europa també s’enfronta a una greu crisi demogràfica interna i, en principi, pot oferir millors condicions laborals per als migrants millor formats. A part, qualsevol política que tendeixi a afavorir una immigració qualificada incorre en un problema ètic, ja que a l’Àfrica el dèficit d’aquest personal ja és greu, i empitjorarà a mesura que el continent es desenvolupi, cosa que, afortunadament, ha començat a fer.Pel que fa al creixement del PIB (producte interior brut), tot fa pensar que en la perspectiva de 2050 serà molt lent a Catalunya en qualsevol dels escenaris de futur plantejats, atès que els models de creixement més ràpid resulten inversemblants perquè, o bé exigeixen una incorporació de migrants excessiva en relació amb la capacitat urbanística i les infraestructures del país, o bé exigeixen un creixement de la productivitat i un volum d’immigració que són incompatibles entre ells. Amb totes aquestes dades, podem ja discernir com afecta i afectarà la immigració a la manera de ser dels catalans?