Unió i diversitat

Si ampliació i aprofundiment no són termes contraposats, també caldrà constatar que a major nombre d’estats membres i a major densificació de les polítiques de la Unió Europea, més complicat resultarà mantenir la viabilitat dels cercles virtuosos del projecte europeu. De fet, a la pràctica, l’articulació ja és avui dia incompleta. Per exemple, només vint estats, dels vint-i-set, formen part de l’eurozona, és a dir, del projecte de moneda única.

I els set que no en formen part no semblen tenir gaires intencions de sumar-s’hi, malgrat les obligacions que al respecte imposa el tractat constitutiu europeu.Per la seva banda, l’espai Schengen inclou des de l’1 d’abril d’enguany Bulgària i Romania, però la República d’Irlanda no en forma part, i estats no membres (com ara Suïssa, Noruega i Islàndia) sí que hi són inclosos.L’euro i el tractat de Schengen són dos exemples ben clars sobre com funciona la UE amb diferents nivells d’integració, o simplement de compartició de determinats instruments. La Unió Europea és, doncs, capaç de tirar endavant processos d’aprofundiment sense incloure tots els seus estats membres, quan algun d’ells no vol o no pot participar d’una determinada estructura o mecanisme.L’existència prevista als tractats d’una clàusula d’exclusió opcional ofereix, doncs, als estats una forma directa per sostreure’s voluntàriament i legítimament d’una determinada disposició establerta als tractats europeus, sense impedir que els altres estats membres puguin avançar en l’aprofundiment de polítiques i estructures comunes.Exemples d’aquesta sostracció voluntària n’hi ha. El Regne Unit, en el seu dia, va emprar aquesta excepció per excloure’s voluntàriament de l’àmbit de la Unió Econòmica i Monetària i per no subscriure, si més no d’inici, el protocol social. Per la seva banda, Polònia no participa en la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. En els dos casos esmentats, probablement les decisions preses no eren favorables als ciutadans, però fou la decisió sobirana de dos estats membres. Per això resulta encara més xocant, i té un punt d’aberrant, la decisió britànica d’abandonar la UE. El poble és sobirà, però a vegades els referèndums els carrega el diable.Sigui com sigui, existeix una altra forma d’aprofundir en la integració europea sense que hi participin tots els estats membres. Es tracta del mecanisme denominat de les cooperacions reforçades. Aquesta forma d’integració fou introduïda pel Tractat d’Amsterdam del 1997 i facilitada pel Tractat de Lisboa del 2007. Vegem-ne ara cinc exemples d’aquestes cooperacions reforçades.Destaquem en primer lloc el fet que algunes d’aquestes formes només requereixen un mínim de nou estats membres per col·laborar en un àmbit concret, amb l’acord, això sí, de la majoria dels membres encara que tots no hi participin. Aquest fou el cas el 2010 en relació amb els divorcis transfronterers.D’altra banda, el febrer del 2013, la majoria dels estats membres de la UE (a excepció d’Espanya i Polònia) van signar un Acord per crear un sistema de tribunal de patents europeu que tindria jurisdicció sobre totes les patents emeses per l’Oficina Europea de Patents (OEP). Tant els Reglaments com l’Acord havien d’entrar en vigor quan aquest últim hagués estat ratificat per tretze dels estats signataris, sempre que entre ells hi fossin Alemanya, França i el Regne Unit. Avui en dia, 17 estats membres garanteixen una protecció uniforme de les patents unitàries europees (Espanya, ai las!, continua sense participar-hi).El 2017 diversos estats membres (avui en dia en són vint-i-dos) van decidir crear una fiscalia independent amb poders supraestatals per investigar els interessos econòmics de la UE (malversació de subvencions, blanqueig de diner, corrupció, etc.).Hi ha formes de cooperació reforçada en fase de projecte, com ara la creació d’una taxa sobre les transaccions financeres.I en l’àmbit de la defensa, hi ha un exemple de cooperació voluntària, on hi són tots els estats membres excepte Malta, per tal de millorar la formació i les capacitats militars.Potser aquestes cooperacions reforçades són difícils de crear i no són massa significatives, però honoren el lema d’units en la diversitat.