Nous aspirants: el bloc de capçalera (1)

Tal com ja he escrit en algun altre article, entre els candidats a una nova ampliació de la Unió Europea hi ha un bloc de capçalera que està integrat per Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. Analitzarem cadascuna de les situacions i les possibilitats d’integrar-se ràpidament (o no).

Quan va caure el Mur de Berlín (1989), la Unió va aprovar els denominats Criteris de Copenhaguen (1993), que determinaven les regles que regirien a partir d’aquella data els processos d’ampliació. Uns criteris que foren pensats per a l’onada de futurs candidats que ja es podia intuir que arribaria després de l’esclat en diversos estats de les antigues repúbliques del centre i est d’Europa.Recordem que si quan va caure el mur de Berlín el concepte d’Europa oriental s’estenia a vuit estats, el 1993 ja superava la vintena. Davant d’aquest fet històric, els líders i les institucions comunitàries sabien que havien de fer front a una responsabilitat històrica des del punt de vista de la geopolítica, tot i que l’entusiasme per la integració d’estats econòmicament endarrerits i sense credencials democràtiques era perfectament descriptible.Els Criteris d’integració de Copenhaguen exigeixen als candidats que fossin democràcies respectuoses dels drets humans i de la divisió de poders. A més, havien de tenir una economia de mercat funcional i que haguessin entès i adoptat el “cabal comunitari” de polítiques i normes secundàries que s’han aprovat des dels anys 50 del segle passat.La invasió russa d’Ucraïna del febrer del 2022 ha canviat completament el panorama de les relacions entre la Unió Europea i aquest país. Aquell mateix mes, Ucraïna va sol·licitar l’adhesió i el desembre del 2023 el Consell Europeu va decidir començar les negociacions. Ara bé, la majoria d’estats de la Unió no volen oferir cap drecera respecte dels criteris establerts.El cas d’Ucraïna és excepcional, però això pot generar sentiments de greuge comparatiu per part d’estats dels Balcans que fa més temps que estan en negociacions; dubtes que també genera l’enorme esforç que representarà la reconstrucció econòmica d’Ucraïna després de la Guerra (que no se sap quan acabarà); i dubtes perquè aquesta eventual integració haurà de dur a una redefinició de l’arquitectura de la seguretat euroatlàntica i a la definició d’una política exterior i de seguretat comuna europea. I cal saber que en aquests àmbits la situació de la Unió és de feblesa. L’impacte quantitatiu i qualitatiu de l’ampliació a Ucraïna requerirà noves formes institucionals i pressupostàries que, en temps de restriccions i pèrdua d’impuls econòmic, seran difícils de dur a terme. Partint de la base que, ara per ara, les diferències, en un conjunt d’indicadors, entre el conjunt de la Unió i Ucraïna són molt grans.Sobre una base 100, el grau de preparació d’Ucraïna només se situa en 42 (dades del 2023); el seu grau de dependència energètica era del 43,1% (2021); si la despesa en sanitat de la UE a 27 és del 10,5% del PIB al Conjunt de la Unió, a Ucraïna és del 8%; si el PIB per càpita de la Unió el 2021 era de 32.440 euros, el d’Ucraïna era de 4.077; en el rànquing de llibertat de premsa figura en el número 196 a nivell mundial; i si el baròmetre de la corrupció el 2022 establia que a Suècia era de l’1%, a Ucraïna era del 23% (pitjor que el darrer de la Unió, que és Romania, amb un 20 per cent).És a dir, les diferències econòmiques i de cultura democràtica estan força allunyades, i caldrà que Ucraïna faci un enorme esforç per a poder complir amb els criteris d’integració.Una situació similar es presenta en el cas de Moldàvia. El seu grau de preparació per a ingressar a la Unió Europea és un baixíssim 31; el seu grau de dependència energètica és del 76,7% (amb Geòrgia els més alts dels estats del grup de capçalera); la seva despesa en sanitat és només del 7,7% del PIB; el seu PIB per càpita és de només 4.424 euros; figura en el lloc 40 en el rànquing de llibertat de premsa; i en el baròmetre de corrupció figura amb un alt 22%.Pel que fa a Geòrgia, la situació no és gaire diferent. El seu grau de preparació és de 36 (sobre 100); la seva despesa en sanitat és del 8,4%; el seu PIB per càpita és de 4.242 euros; figura en el lloc 79 en el rànquing de llibertat de premsa; però, bona notícia, té poca corrupció (només un 4%, segons el baròmetre).La Unió i els candidats negocien, però hi ha molta, molta feina al davant.