Nous aspirants: el gran grup (2)

Al gran grup, que va darrere dels destacats, hi inclourem una sèrie d’estats dels Balcans occidentals: Albània, Bòsnia-Hercegovina, Kosovo, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia. Els sis estats dels Balcans occidentals són un pilar de la seguretat i de l’estabilitat a Europa, tant per la proximitat geogràfica com per haver-se convertit en escenari de l’enfrontament geopolític entre Occident (el pack Unió Europea, OTAN i Estats Units) i Rússia. L’estabilitat, la seguretat i la resiliència democràtica d’aquests estats estan unides a les de la Unió. Si l’estabilitat d’aquesta regió s’enfonsa, hi haurà conseqüències per a tot el continent, per tant, aquesta ampliació geopolítica de la Unió es considera que serà necessària i beneficiosa per a l’estabilitat i seguretat de tota Europa. Analitzem, però, la situació de cadascun d’aquests sis estats balcànics amb relació al procés d’integració.La competitivitat d’Albània es veu condicionada per nivells baixos de coneixements empresarials, per nivells baixos també de coneixements tecnològics, per una migrada inversió en infraestructures i per la manca de mà d’obra qualificada. Pel que fa als índexs: té una puntuació de 58 pel que fa al grau de preparació per a ingressar a la UE; el seu percentatge de dependència energètica és només del 23,8% (el més baix de tots els candidats); només gasta el 7,2% del PIB per a sanitat; el PIB per càpita és de 5.490 euros (recordem que a la UE dels 27 és de 32.440): en el rànquing de llibertat de premsa figura en el lloc 103, i, malauradament, té un nivell alt de corrupció (25%).Pel que fa a Bòsnia-Hercegovina ens trobem amb l’estat menys preparat i el qui presenta una realitat més complexa. A més, la UE té la seva credibilitat molt feta malbé, perquè durant vint anys ha practicat una política basada en una sèrie de condicions arbitràries que mai no s’han demanat a cap altre candidat. Pel que fa a les dades, tenim que el grau de preparació per a entrar a la Unió Europea és de 22; té, per contra, un nivell baix de dependència energètica, de només el 27,2%; el PIB per càpita és de 5.240 euros; però ocupa la 67 posició mundial en el rànquing de llibertat de premsa, i el seu grau de corrupció és del 20% (segons el baròmetre de 2022). Xifres poc engrescadores.La situació de Kosovo no és gaire millor, sobretot per la manca d’unitat entre els 27 membres de la Unió respecte al reconeixement de la seva independència (per exemple, Espanya encara no l’ha reconegut) i per la disputa permanent amb Sèrbia. Sense solució en aquesta disputa no es podrà desbloquejar la seva integració en les institucions euro-atlàntiques. Respecte dels índexs: el grau de preparació per a integrar-se a la UE és de només 31; té un 32,6% de dependència energètica (baix); només destina el 4,5% del PIB a sanitat; el PIB per càpita és de 4.426 euros; figura en el lloc 61 del rànquing de llibertat de premsa; i presenta un nivell mitjà de corrupció (10%).El cas de l’ingrés de Macedònia del Nord s’ha complicat molt pels vetos que en el seu dia van interposar Grècia i Bulgària, i això ha acabat comportant un descens gradual de l’interès dels macedonis pel que fa a la seva adhesió a la UE, però és que a més continua tenint seriosos problemes en l’àmbit de la corrupció i de la independència del poder judicial. Si analitzem els índexs, tenim que té un grau de preparació per a ingressar a la UE alt (67); que és molt dependent energèticament (68%); que el PIB per càpita és de 5.240 euros i que està en el lloc 57 en el rànquing de llibertat de premsa. Montenegro fou pioner pel que fa a l’apropament a la Unió Europea, amb l’inici de negociacions el 2012, però ha perdut peu perquè no avança en la resolució de problemes com ara les deficiències en el sistema judicial o en la lluita contra la delinqüència organitzada. I tot i això, és l’estat més ben preparat per a la integració (70), a més pertany a l’OTAN i la seva mida reduïda facilitaria l’absorció, però el PIB per càpita és de 8.000 euros; figura en el lloc 63 a nivell mundial pel que fa a la llibertat de premsa i el percentatge relatiu a la corrupció és de tipus mitjà (10%).I per últim, Sèrbia. Un problema és que des de la invasió russa d’Ucraïna es resisteix a alinear-se amb la política de la UE d’establiment de sancions contra l’agressor i, a més, hi ha el problema enquistat amb el no reconeixement de la independència de Kosovo. Sèrbia és l’economia més gran dels Balcans occidentals i el seu paper és crucial per a l’estabilitat de la regió. Pel que fa als índexs: presenta un alt grau de preparació per ingressar a la UE (68); té un baix nivell de dependència energètica (34,8%); el PIB per càpita és de 8.920 euros (el més alt de tots els estats candidats): té una mala posició en el rànquing de llibertat de premsa (93) i té un nivell de corrupció mitjà-alt (15%).Si amb els de capçalera hi havia feina, amb els Balcans occidentals n’hi ha el doble..