SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Quan hom parla de valors europeus cal referir-se al Tractat de Lisboa o a la Carta de Drets Fonamentals, on s’estableix que “la dignitat de la persona humana no només és en si un dret fonamental, sinó que constitueix la base dels drets fonamentals”. Però si la dignitat humana és un concepte contingent que depèn del moment o de qui ho decideixi d’acord amb el seu poder, cal concloure que la dignitat humana a Europa depèn de la majoria que ostenti el poder, la qual cosa implica que no és un valor permanent. I si no és permanent, no és un valor, perquè obre la porta a interpretacions que poden acabar en veritables aberracions, ja que es tracta d’un principi sense cap consistència.

Una cosa semblant ja succeïa a l’antiga Roma, on la dignitat era un concepte fluid, pel fet que podia augmentar, disminuir, perdre’s o tornar-se a aconseguir. No deixava de ser un assumpte personal basat en el poder que hom ostentava. Roma, precisament, va entrar en decadència per l’absència de valors permanents. Per l’absència o per la manca d’un consens social suficient per a assumir-los i consolidar-los.Si a la política hi addicionem l’economia, arribem a la conclusió que Europa es troba avui al mig d’una difícil cruïlla. Tenim una guerra a les fronteres orientals de l’Europa comunitària, una guerra de la qual haurem d’assumir els costos de la reconstrucció un cop s’acabi i les despeses bèl·liques mentre duri; tenim un debat sobre la porositat de les fronteres; i una situació econòmica força desigual entre els estats membres, unes desigualtats que augmentaran amb les noves incorporacions previstes.

A finals del 2022 el deute públic superava, de mitjana, el 90% del PIB comunitari, i hi ha estats com ara Espanya, Grècia, França, Portugal o Itàlia que ja superen, alguns de llarg, el 100%. Tenim uns creixements econòmics previstos, de mitjana, una mica superiors a l’1%, i no sembla que això pugui variar fàcilment, sobretot perquè el motor alemany presenta serioses dificultats per a solucionar els seus problemes, que es deriven d’una economia paralitzada.

Si a això hi sumem una inflació subjacent propera al 6% –exclosos els preus de l’energia–; un atur juvenil per sobre del 15% (de més del doble en el cas espanyol, i això lligat amb la vigència d’uns sistemes educatius poc competitius); un problema energètic secular; i una evident manca de competitivitat global en els camps de les noves tecnologies, tenim un quadre que invita poc a l’optimisme. Potser el recent informe de Mario Draghi sobre l’increment de la competitivitat a escala europea pot ajudar a desllorigar la situació.

Europa, sense uns valors permanents prou assentats, sense competències tècniques globals prou desenvolupades, amb una economia amb dèficits pel que fa a la seva diversitat, amb societats noves multiètniques i amb un increment alt i sostingut de la diversitat cultura i religiosa, i amb múltiples carències geopolítiques, necessita un reset, necessita que es reflexioni a fons sobre la situació actual i futura, i necessita que es prenguin decisions que facin viables els valors europeus.I quins valors europeus cal reivindicar i assegurar? Els valors de la Unió Europa, segons el Tractat Constitucional, són el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans. A més, les institucions europees i els ciutadans també apostem per societats en les quals prevalguin el pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones. Sense treballar aquests valors no s’hauria pogut arribar a la situació actual.A més, Europa s’ha distingit també per estar compromesa amb altres valors com la defensa del medi ambient, de la cultura, de l’educació, i de la sanitat universals… En definitiva, els europeus podem fer bandera d’un estat del benestar inexistent en cap més lloc del planeta.Certament hi ha moltes dificultats, i probablement n’hi haurà més en el futur, però cal treballar perquè tots aquests valors siguin assumits per tothom, siguin viables i tinguin voluntat de permanència. Podem escollir entre repenjar-nos en les dificultats o a intentar tirar endavant una reinicialització dels valors que ens han caracteritzat aquestes darreres dècades. Crec que és millor optar per mirar al futur de cara, tot sent conscient dels èxits del passat i dels reptes actuals i futurs, i amb realisme.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking