El declivi d’Occident (i 3)

Avui dia, els materials fonamentals són, per dir-ho d’alguna manera, immaterials. El primer té a veure amb l’economia financera, que ho domina tot. El segon s’entronca amb la contaminació i l’abús que les persones exercim sobre la naturalesa. Ambdues sagetes deterioren de manera dràstica la vida sobre la terra i la vida de les persones.

El primer assumpte (la financerització) anul·la la realitat econòmica per mor d’una economia virtual on les persones hem deixat de ser els protagonistes, perquè simplement estem subordinats a les elits econòmiques.El segon (la contaminació) perquè s’ha canviat la terminologia cap a un concepte líquid: el canvi climàtic, segons el qual tots en som responsables, i darrere del qual torna a aparèixer el fet financer, representat pels mercats de compres de drets d’emissions, segons els quals els qui més contaminen poden continuar fent-ho, perquè només cal que adquireixin el seu dret a continuar emetent gasos nocius.Llavors s’implanta en la societat, i en nosaltres mateixos, la nova religió del relativisme. Una nova religió que es converteix, no en un acte de fe, sinó en un esquema impositiu d’obligat compliment.I això ens du a recordar algun dels pensaments de Vilfredo Pareto, que el 1916 escrivia: “Tots els pobles estan governats per unes elits, que poden canviar segons les persones que les componen o dels seus descendents, o degut a influències externes que poden provenir de la mateixa nació o d’altres estrangeres”. I això és obvi que passa a les nostres democràcies actuals.D’altra banda, també podem constatar que en moltes societats occidentals es percep una tornada al feudalisme. El problema de les querelles internes s’estableix a Europa a partir de la crisi de les democràcies.Francis Fukuyama escrivia en el seu llibre Political Order and Political Decay (2015), que “en el moment que una societat s’enriqueix i posa en marxa un sistema democràtic, sorgeix el germen de la decadència, perquè les institucions són incapaces d’adaptar-se als canvis socials que es produeixen”.Les causes de tot plegat són diverses. La primera seria que els éssers humans no som racionals pel que fa al seguiment dels models institucionals que existeixen, i això ho fem sense adoptar cap tipus de contestació; i després sorgiran frustracions i desencants. La segona té a veure amb les elits, amb les elits polítiques i amb les elits econòmiques, perquè acostumen a pervertir la democràcia, modificant els mecanismes institucionals que la sostenen, degradant tot el sistema mitjançant freqüents casos de corrupció.Una tercera causa estaria correlacionada amb les que acabem d’esmentar, i em refereixo en aquest cas a les elits polítiques, que empren els mecanismes institucionals per a continuar en el poder, amb la conseqüència que les societats s’acaben fracturant de forma irremissible. I això passa tant a Europa com als Estats Units.Aquesta fractura social, aviat o tard, acabarà amb el sistema democràtic. Un procés que va avançant en alguns estats europeus i als Estats Units.En aquest sentit, els europeus gaudim d’una societat aparentment opulenta, on tot es pot obtenir fàcilment, on fins i tot es pot viure sense treballar en cap activitat productiva, ja sigui per les nombroses i, a vegades, indiscriminades subvencions que existeixen, o bé per formar part del milfulles administratiu que vol controlar-nos amb burocràcies cada cop més asfixiants.Europa en el seu conjunt pateix una decadència que se sustenta en la pèrdua de valors, uns valors que han perdut, a més, el seu significat. De fet, ni els europeus no creiem gaire en la Unió Europea (UE), perquè cada cop menys és un facilitador de la nostra vida. Massa sovint hom té la sensació que la UE està al servei de les elits polítiques que la governen. I hi ha moltes enquestes que així ho certifiquen.Tampoc no ens hauria d’estranyar, perquè la UE no és una democràcia com a tal, sinó que legitima les seves decisions a partir dels acords parlamentaris dels estats membres, que s’obliguen pels tractats subscrits a seguir les normes que emanen de la Comissió Europea. Vet aquí un problema de legitimitat i un descrèdit de la democràcia.He intentat alertar en aquests tres articles sobre el declivi d’Occident. Hem perdut els nostres valors, aquells que ens van conformar com a civilització, i vivim adorant diversos i canviants vedells d’or. Vivim atrafegats mentre l’orquestra va tocant el darrer vals, amb l’aigua que ja ens arriba pels turmells. Potser alguns consideraran que soc pessimista, però només intento ser un optimista ben informat. Som a temps de revertir la situació, si volem, però serà llarg i difícil, perquè estem més acostumats a criticar que a aportar.