La revolució de la intel·ligència

Si als anys vuitanta del segle XX el salt tecnològic va venir protagonitzat per la informàtica, i n’esdevingué la denominada societat de la informació; el segle XXI està sent el segle d’Internet, però en el futur proper ja haurem de parlar del segle de la intel·ligència artificial, una eina tecnològica que canviarà de forma dràstica totes les activitats humanes, des de l’ensenyament fins a la manera com ens relacionem les persones, i, evidentment, afectarà l’economia, les ciències i les societats en el seu conjunt.

Fins i tot en el camp polític, en aquest futur que ja es dibuixa, la realitat tindrà poc a veure a tal com la coneixem ara a casa nostra, a Occident en general, i arreu. Tampoc les guerres no seran iguals, ja no són iguals. Ni el diner serà com sempre l’hem conegut. I, a més, tot fa preveure que la intel·ligència artificial canviarà de forma definitiva l’ordre mundial.I si això és així, pot arribar a passar que una màquina pensi? Pensar es relaciona amb generar idees mentalment, combinar-les, relacionar-les, i deduir noves idees. I produir idees suposa que hi ha un lloc on això succeeix, és a dir, a la ment de cadascú. Una ment que té a veure amb les capacitats cognitives dels éssers humans. Les capacitats mentals inclouen la percepció i l’aprenentatge, és a dir tot allò que condueix al raonament i a com considerar, seleccionar, planificar, prevenir, ponderar, recordar, avaluar o imaginar les nostres decisions.Un ordinador és un aparell físic, una màquina, no és res immaterial. Per tant, no té res a veure amb un ésser humà, que està dotat d’una part immaterial (l’ànima, l’esperit, o processos emocionals i mentals, segons les diferents tradicions filosòfiques europees). Ara bé, potser el què cal preguntar-se és si una màquina podrà generar idees de forma autònoma, relacionar-les i concloure noves idees. De moment, la facultat de pensar d’un ordinador, de generar idees, de combinar-les, de trobar-hi relacions, cal que sigui introduïda per alguna persona que el programi de manera que pugui desenvolupar aquestes capacitats. Avui per avui, construir una ment artificial perquè l’ordinador pugui pensar per si mateix és una quimera.La intel·ligència artificial, doncs, és justament això: una artificialitat de la intel·ligència, una propietat que una persona pensant atorga a les màquines que han sigut programades per ell mateix amb algunes característiques que les fan semblar intel·ligents a la manera humana, sobretot perquè són capaces de fer tasques complexes amb molta més rapidesa que els humans, i sense cometre errors.Però, les màquines poden raonar? Raonar implica relacionar conceptes i idees per a obtenir conclusions. En el cas dels éssers humans, raonar comporta formar-se un criteri, una opinió, i distingir el bé del mal, tot i que això ara pugui semblar confús. Per a raonar cal aprendre, i llavors cal preguntar-se, poden aprendre les màquines? Per elles soles, no, però se’ls pot ensenyar. Aprendre es relaciona amb adquirir coneixements, un assumpte en què les persones som més aviat lentes. Per això es van fabricar màquines que poguessin aprendre. Existeixen dues maneres d’aprendre: o adquirint coneixements, o millorant les habilitats adquirides amb la pràctica. Dues competències que les persones adquirim de forma independent, perquè no es poden traslladar sense esforç els coneixements d’un humà a un altre.Doncs bé, les màquines poden aprendre, i si es programen convenientment, són capaces de millorar les seves respostes respecte de problemes concrets. Els ordinadors aprenen mitjançant instruccions. També poden aprendre per analogia, és a dir, un cop que s’ha fet una tasca concreta, poden fer tasques similars, i també es pot aprendre mitjançant exemples o per observació. I a partir d’això, es pot ensenyar als ordinadors a “entendre” expressions matemàtiques, fer-los funcionar incorporant al seu programari arbres de decisió, expressions gramaticals, regles, i múltiples estructures que els faran capaços de simular tasques intel·ligents. Si emprem el ChatGPT perquè ens digui què és la intel·ligència artificial ens respondrà que “es refereix a la capacitat de les màquines per a imitar o simular la intel·ligència humana. En termes generals, es refereix al conjunt de tècniques i algoritmes dissenyats per a permetre que les màquines facin tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com ara la percepció visual, el reconeixement de veu, la presa de decisions i l’aprenentatge”.Aquest ja no és el món que ve, sinó el món que hi ha. Com a individus i com a societats més val que ens hi posem bé. I Europa ja cal que corri.