La democràcia, en perill?

Amb aquesta inquietant pregunta acabàvem l’article anterior. En aquest article intentarem analitzar el grau de perill que suporten, o suportaran en un futur proper, les nostres democràcies representatives.

Comencem per tornar a constatar que, en el camp tecnològic, Europa viu un endarreriment important. I el Vell continent, sense el domini de les noves tecnologies, serà simplement un usuari depenent dels altres. Europa no tindrà tecnologies pròpies, però utilitzarà les dels altres de forma extensa en els propers anys, incloses aquelles que, com en altres llocs, poden deteriorar la llibertat i la democràcia.

Ja fa temps que vaig alertant en diversos articles que les democràcies occidentals han perdut, en bona part, els seus valors, i que segons com s’empri la intel·ligència artificial les farà encara més vulnerables. Cal saber que només amb el ChatGPT es podrien posar en circulació de manera automàtica centenars de comentaris de suposats analistes polítics que influenciarien les opinions públiques d’unes societats que tenen unes minses, o anul·lades, capacitats d’anàlisi i de reflexió, precisament per l’ús intensiu d’aquest tipus de sistemes.

Amb els poderosos chatbots que estan en procés de fabricació o d’implementació, es podran fer milions de trucades telefòniques o enviar milions de correus electrònics dirigits selectivament a determinats grups per a influenciar les seves opinions o decisions. I també es podran adreçar selectivament, amb l’objectiu de crear confusió o influenciar les seves determinacions, a dirigents polítics, legisladors, dirigents empresarials o a altres persones influents.

Es tracta de crear artificialment soroll o fum no només per a desinformar, sinó per a propiciar canvis d’opinió que puguin acabar comportant la incorporació de suggeriments o modificacions legislatives. I tot serà encara pitjor si aquests sistemes s’empren, com és previsible i real, des de països bel·ligerants (com seria ja el cas de Rússia). Llavors, el grau de confusió serà màxim.

Sabent a més, de forma contrastada, que un excés d’informació o el subministrament d’informacions errònies condueix fatalment a una presa de decisions errònies. Perquè, a més, serà difícil detectar d’on venen les informacions i per què es produeixen d’una determinada manera.

Els manipuladors tenen les portes obertes, perquè la seva capacitat per a dominar unes societats cada cop més anèmiques en el camp de la reflexió serà més gran cada dia que passa. En tindran prou substituint els coneixements basats en l’estudi per propostes llançades des de sistemes automàtics d’intel·ligència artificial. Ens podem trobar amb democràcies, més que febles, inexistents, amb ciutadans manipulats sense que ells en siguin conscients.

Sensu contrario, sistemes basats en la intel·ligència artificial poden fer que Estats totalitaris o autoritaris exerceixin un control encara més gran respecte dels seus ciutadans, i que en els estats formalment democràtics el poder de les elits es faci més present, posant la democràcia contra les cordes, sense oblidar les conseqüències sobre les persones, que veuran com la seva privacitat deixa d’existir.

Nombroses veus han alertat sobre aquests perills. Per exemple, la del professor Michael Osborne, i altres col·legues seus de la Universitat d’Oxford, quan adverteixen sobre el mal ús d’aquesta tecnologia tan potent, que assimilen a les armes nuclears pel que fa a la seva potència destructiva. Unes tecnologies que, en la seva opinió, es podrien utilitzar per a controlar drons i matar combatents, independentment de qualsevol intervenció humana. Bé, sembla que ja som aquí. I, per això, demana que s’arribi aviat a acords, similars als de la potència nuclear, per a governar l’ús de la intel·ligència artificial.

També el científic Stephen Hawking afirmava, el 2014, que els esforços per a crear màquines pensants suposaven una amenaça per a la nostra pròpia existència, i definia que “el desenvolupament de la intel·ligència artificial podria significar la fi de la raça humana”.

Potser no cal anar tan lluny, i és cert que habitualment l’aparició de noves tecnologies provoca rebuig i pors, però hauríem de conèixer les seves potencialitats, per a fixar uns límits i per a governar a escala planetària el seu ús. El problema és que tenim poc temps per a valorar aquest ús, perquè la tecnologia corre sense parar i els marges de decisió són cada cop més estrets. Cal que busquem un equilibri estable i durador, encara hi som a temps, però tenim poc temps.