S’ha acabat la diversió

excepte per als

diputats, que

s’han pres com a extra de les vacances de Nadal tot el mes de gener, s’ha acabat la diversió. Ha arribat el comandant, això és, la realitat, i ha manat parar.

I com no hem de parar, aturar-nos en sec, davant d’un any en el cartell del qual s’anuncien uns tals protagonistes principals: Trump, Putin, Erdogan? En caràcters una mica més petits, però no menys esgarrifosos, els de la resta de l’elenc: Al-Assad, Duterte, Kim Jong-un, Al-Baghdadi... Oh, Déu!

Excepte

per als diputats i per a bastants funcionaris d’algunes comunitats autònomes, que com la d’Andalusia estén el dia u de l’any al dia dos, el diumenge al dilluns, encara que per tornar a descansar el divendres de Reis, s’ha acabat la diversió.

El poc

de diversió que s’ha tingut, també és veritat. Perquè entre el fred glaçador, els incendis domèstics i els assassinats de dones, per no parlar de les matances d’Alep, Istanbul o Bagdad, ni dels fugitius de la fam que s’estavellen contra les concertines de les nostres tanques, ni d’aquests altres que a milers s’ofeguen al mar sinistre, diversió, poca.

Tampoc han ajudat gaire a la diversió les coses de poc moment, però d’inquietant fonament, de la vida ordinària en les dates agòniques de l’any que va morir i que santa glòria hi hagi: els àpats d’empresa (que ni tan sols paga l’empresa), els sopars familiars, els petards, l’alcoholàs com a únic combustible per a l’alegria, les interminables vacances escolars dels nens, els llagostins de làtex, els regalets i la televisió.

Ai, la televisió, que ensumant-se el que ve, ni tan sols va programar en aquestes dates, contravenint la tradició, Que bonic que és viure!S’ha acabat la poca diversió que hi havia. La Pedroche, amb el seu estelat mallot de trapezista, és del poc que n’ha suscitat una mica entre els que es complauen a debatre vehementment sobre el particular.

Per als altres, per a aquells als quals no els posen exageradament els debats, siguin aquests pedrochescs o podemites, de diversió, poca.

Però, essent poca i tot, s’ha acabat. Trump, Putin, Erdogan. Ha arribat el comandant, la realitat que s’acosta i que ha manat parar.