L’avió que cau cada dia

A les cases familiars de les víctimes s’estavella el Iak-42 cada dia. Tretze anys estavellant-se cada dia. Així ha descrit el drama d’aquesta gent Curra Ripollés, portaveu de l’associació que les agrupa, al conèixer l’informe del Consell d’Estat que estableix la responsabilitat de l’Administració en l’accident aeri que va costar la vida a 62 militars espanyols que tornaven de l’Afganistan. L’accident no va ser un accident, sinó una tragèdia anunciada, i per això, perquè l’Estat i les seues institucions no van voler anomenar-ho pel seu nom ni, en conseqüència, dictar les responsabilitats i les reparacions que se’n deriven, la vella aeronau ucraïnesa tripulada per pilots que portaven 22

hores sense dormir, víctimes també, s’ha estat estavellant cada dia a les llars d’aquells soldats, escampant-ne les restes entre els seus fills, els seus pares, els seus germans, les seues esposes.

No sabíem gaire bé per a què servia el Consell d’Estat malgrat el seu pompós títol de Màxim Òrgan Consultiu, però sobtadament ha cobrat una utilitat, la d’impedir que aquell Iakovlev desballestat, subcontractat sis vegades, que no tenia la preceptiva assegurança de viatgers, continuï estavellant-se cada dia. La gent no sabia gaire bé per a què serveix el Consell d’Estat, però Rajoy sí que ho sabia el 2011: per col·locar-hi, de president, Federico Trillo, ministre de Defensa (“visca Hondures!”) quan el Iak-42 es va estavellar a Turquia i, sobretot, quan els forenses del seu departament van recollir i van identificar de qualsevol manera les restes de les víctimes, pel broc gros, confonent-les. Així volia premiar Rajoy a l’últim la solvència de Trillo (“¡manda huevos!”), però, com que a aquest no li seduïa el càrrec, el va enviar d’ambaixador a Londres sense saber anglès, ja que aquest sí que era del seu grat. Avui, i malgrat l’informe del mateix Consell d’Estat en el qual volia col·locar-lo, el continua premiant al no decretar, com li demana tothom i aquest “sentit comú” que tant diu agradar-li, la seua immediata destitució. La Justícia transcendeix, i en ocasions contradiu, l’àmbit judicial, on es van substanciar les responsabilitats penals. Sense aquesta Justícia, que ara ha vingut a invocar el Consell d’Estat, el Iak-42 no va poder sinó continuar estavellant-se, durant tretze anys, cada dia.