Els nous pobres

Que la crisi ha destruït el teixit social que formaven les classes mitjanes és una cosa evident. Com ho és també que la sortida de la crisi està consistint, entre altres coses, a crear ocupació barata.

Per això estem assistint a una nova classe social, la dels nous pobres que tenen feina. Persones que treballen per sous miserables i amb una gran incertesa laboral. Per això estic entre els que s’indignen quan des del Govern llancen les campanes dient que Espanya és en el bon camí.

Jo diria més aviat que a Espanya molts ciutadans s’han quedat pel camí, que són centenars els joves que han hagut d’emigrar, els majors de cinquanta que van ser acomiadats i que mai no tornaran al mercat laboral, els nous llocs de treball que es creen en condicions d’inestabilitat i baix salari, etc. I m’indigno més quan des de l’OCDE, però sobretot des de la Unió Europea, es fan informes, renyant Espanya per aquests i altres problemes de l’economia espanyola. Cal tenir la cara de ciment per fer-ho. Perquè el que ens ha portat a aquesta situació són les polítiques dictades des de la UE, inspirades per Alemanya i executades sense queixar-se per Mariano Rajoy. Així que quins pebrots!, que diria el clàssic, quan en una ostentació de cinisme els buròcrates europeus assenyalen sense despentinar-se els punts negres de la nostra economia dels quals ells són també responsables. En el nostre país, insisteixo, es va destruir bona part de la classe mitjana i la nova classe mitjana d’ara forma part dels nous pobres.

És difícil que amb els sous que es paguen les famílies puguin arribar a final de mes. Però sobretot hi ha un xantatge subtil, o acceptes aquests llocs de treball porqueria o tant hi fa, perquè algú l’acceptarà. Ho he dit en altres ocasions: als prohoms de l’Ibex 35, a banquers i alguns polítics, els faria viure una temporada amb mil euros (això perquè sóc generosa) a veure com se’n sortien. Seria fins i tot divertit veure’ls quadrant els mil euros per pagar hipoteca, menjar, col·legis, llum, gas, aigua, etc. Deuen pensar que són diferents de nosaltres, que els ciutadans corrents som fills d’un déu menor i per això podem ser mileuristes, però que ells són els elegits.