Després de Pasqua, pactes

La Pasqua és temps d’esperança. Malgrat que el món s’està comportant, com ha dit el papa Francesc, amb l’altre, amb els altres, dones, nens i migrants, sang innocent, d’una manera deslleial i vergonyosa. Però ha de ser temps d’esperança.

Deixem un petit lloc perquè els dirigents canviïn d’actitud. El president Trump i el líder de Corea del Nord caminen cap a l’enfrontament directe que ens sacsejaria tots, potser de manera irreversible. Rússia i els Estats Units juguen l’altra batalla, a Síria i fora de Síria, per l’hegemonia perduda, mentre Europa assisteix a la seua pitjor crisi perquè les eleccions a França i el Brexit poden trencar l’espai de pau més important des de fa més de setanta anys.

A Espanya, després de la Pasqua, cal afrontar decididament els pactes. D’aquí a pocs dies, tindrem el debat dels Pressupostos. Som a finals d’abril i no tenim Pressupostos per a l’any 2017... Sembla que el PP té aferrat l’acord, a més de Ciutadans, amb canaris i bascos, però és tan fràgil que es pot trencar en qualsevol moment.

Amb el PSOE no és possible cap acord fins que ells mateixos decideixin cap a on girarà el partit. I els acords dependran no només de qui guanyi, sinó també de com guanyi. Una victòria clara de Pedro Sánchez obriria un període d’alta inestabilitat, almenys fins que es convoquessin unes noves eleccions. En canvi, una victòria per la mínima de Susana Díaz portaria més inestabilitat que acords, una possible divisió del partit i unes gairebé segures immediates eleccions que Mariano Rajoy provaria de convocar per al seu possible benefici.

Amb un Govern a l’espera amb qui pot parlar i pactar, amb un Parlament que no legisla perquè no pot, el sorprenent és que Espanya funciona, l’economia està en marxa, s’hi crea ocupació i som gairebé l’únic país d’Europa que presenta un balanç positiu.

S’imaginen el que hauríem pogut fer si els partits constitucionalistes s’haguessin posat d’acord per emprendre les reformes que aquest país necessita ja?

Hem perdut el temps, però per a Pentecosta pot ser que ja hàgim aclarit algunes incògnites. Entre aquestes, la catalana, l’altre gran problema d’Espanya i d’Europa. També ara fan falta pactes i diàleg a Catalunya.