Partits de govern?

Un país necessita governs forts, sòlids, units, capaços de prendre mesures en benefici del conjunt dels ciutadans o que siguin capaços d’arribar a acords quan no hi ha majories absolutes, que no sempre són bones encara que facilitin la tasca de governar.

Però també es necessiten partits d’alternativa que siguin conseqüents, que estiguin units, que proposin i acceptin pactes per construir un país millor, que tinguin clars els seus objectius, que governin les seues pròpies discrepàncies i que, passi el que passi, defensin les institucions. I, també, que no exerceixin l’oposició amb l’única finalitat de fer fora del poder els que governen, sinó per construir un programa de govern real.

Tenim partits de govern a Espanya? El PP, que governa avui, no ha resolt el seu problema amb la corrupció i els altres no estan gaire millor.

Aquest cap de setmana, a Andalusia es va clausurar el congrés del PSOE andalús i es mostrava de nou la fractura nuclear entre la direcció andalusa i les línies que marca Pedro Sánchez, entre altres coses, en un tema essencial com és la definició de l’Estat.

La falta d’autocrítica en tots els partits, del que governa i dels que estan a l’oposició, i les falses veritats fetes anar amb impunitat i immundícia per gairebé tots, desqualifiquen aquells que aspiren a governar.

El mateix succeeix a Podem, esquerdat en molts territoris perquè és una amalgama unida només per circumstàncies històriques i per errors d’altres, que només aguanta per l’autoritària direcció de Pablo Iglesias.

Ciutadans també pateix la mateixa crisi davant de l’allau d’adhesions sense projecte comú i amb enfrontament entre líders locals i desercions o expulsions.

No vull insistir amb Catalunya, on l’obsessió i la ceguesa de molts i el paper decisiu de la minoritària CUP acabaran fent pagar un altíssim preu als ciutadans de Catalunya i Espanya.

Ser partit de govern significa molt més que presentar-se a unes eleccions i que els teus vots siguin necessaris per governar. Els ciutadans hem de ser més exigents amb els nostres representants. Amb tots, els hàgim votat o no, governin o siguin oposició. Perquè tot aquest conjunt ens representa, ho vulguem o no.