L''efecte Sánchez'i l'enquesta del CIS

He de reconèixer que tinc algunes reticències sobre aquest efecte Sánchez gairebé unànimement admès pels comentaristes després d’haver-se conegut l’enquesta del CIS de divendres passat, que concedeix un important augment en la intenció de vot al PSOE. Bé, en primer lloc, al marge que una enquesta és una enquesta i només això, n’hi ha prou de fer un cop d’ull en profunditat a alguns aspectes d’aquesta per posar en dubte que, en el millor dels casos, aquest efecte Pedro Sánchez hagi de ser perdurable.

Tota enquesta revela moltes contradiccions en aquest penell que és l’opinió pública. Així, mentre que els preguntats –es percep una certa desproporció a favor de les persones majors de seixanta anys– es declaren majoritàriament feliços, alhora manifesten una inquietud pel futur polític i econòmic i un desinterès molt notable pels polítics en general.

El que avui és suport, demà es tornarà hostilitat: amb dir-li a vostè que el personatge més popular és el diputat de Compromís Joan Baldoví que, alhora, és desconegut per al 77 per cent dels sondejats...

Crec que va sent hora de demanar als savis del CIS –no figuro entre els que pensen que la “cuina” de les enquestes tingui una intenció premeditada d’enfonsar o donar suport a ningú, esclar– una metodologia diferent.

Altres preguntes, altres inquietuds –impossible creure que el tema de Catalunya no figuri entre les principals causes de preocupació dels espanyols; si així fos, caldria alarmar-se tant gairebé com davant de l’aparent passivitat de Rajoy sobre aquest tema–. Així que no m’ha convençut l’enquesta més comentada de l’any, no.

Però més que donar lliçons, que no em corresponen, als reconec que sens dubte competents funcionaris del Centre d’Investigacions Sociològiques, se’m pot aquí expressar algun comentari sobre aquesta aparent bondat de Sánchez a l’hora de recuperar vot per al seu partit.

Que, sigui dit de passada, ha donat –el partit, dic– una lliçó de democràcia i transparència interna amb el seu procés de primàries a totes les escales. Rajoy no pot seguir més temps a la Moncloa. No pot oblidar-se que, amb tots els seus errors i carències, Rajoy serà qui s’entrevistarà amb Donald Trump.