Humanitat covarda

N’hi ha prou amb llegir o escoltar les notícies per comprovar que només és estiu en alguns llocs i que per a milions de persones no hi ha vacances sinó dolor i por. L’exfiscal de l’ONU especialitzada en la lluita contra crims de guerra, Carla del Ponte, ha abandonat la comissió d’investigació de l’ONU per a Síria perquè ningú dels implicats no els vol.

I això malgrat que, com afegeix Del Ponte, “els terribles crims comesos a Síria no els vaig veure ni a Ruanda ni a l’ex-Iugoslàvia. A Síria tothom és dolent. El Govern d’Assad ha comès terribles crims contra la humanitat utilitzant armes químiques i l’oposició la componen només extremistes i terroristes”.

El balanç de la guerra civil és de més de 250.000 morts i milió i mig de ferits, un milió i mig de fugits a Europa i molts milions més a altres països, així com sis mil cadàvers a la Mediterrània.

Mentre això succeeix, patrulleres líbies, pagades amb diners europeus, obren foc contra les embarcacions de les ONG que es juguen la vida per salvar els que fugen del terror i la mort. I un vaixell d’una organització xenòfoba europea navega amb llibertat per enfonsar totes les pasteres que es trobi.

Itàlia ha confiscat el vaixell d’una ONG, però ningú no paralitza el vaixell assassí. A Líbia els immigrants són tractats com a esclaus, maltractats, extorsionats, venuts o intercanviats entre màfies. I Europa mira cap a un altre costat.

A la República Centreafricana, el missioner espanyol Juan José Aguirre acaba de denunciar que cinquanta persones han estat assassinades i que les lluites entre els Séléka i els Antibalaka auguren que les matances indiscriminades de cristians o musulmans poden ser terribles. La tasca de les forces de les Nacions Unides que hi estan desplegades és difícil, però molt millorable.

Els Estats Units de Donald Trump han fet un pas enrere en la defensa dels drets humans, però Europa no li va al darrere. I de Rússia, millor no parlar-ne. El negoci milionari del control de fronteres o el de la guerra els interessa més que la pau. Té raó l’activista xinès Ai Weiwei quan diu que “la humanitat és cada dia més covarda”. Però la “humanitat” és només una paraula que amaga que som cadascun de nosaltres.