L'IVM es queda curt

Cal reconèixer la valentia de l’Institut Basc de la Dona (IVM), recuperant la censura a les lletres de les cançons, que m’ha rejovenit, i que m’ha portat a aquells anys, en què l’administració franquista treia de cop aquelles lletres de cançons que li semblaven que no casaven amb els ideals del Glorioso Movimiento Nacional.

Segons l’IVM la lletra de Despacito és masclista, i és cert, i recomana que no s’interpreti, ni es radiï, ni es difongui. Res a objectar. El problema és que l’IVM pretén neutralitzar tot allò que incideixi en la desigualtat de la dona i que “no afavoreixen les relacions igualitàries, sinó que, al contrari, cosifiquen la dona”. Ingent tasca! Descomunal propòsit!

Si els objectius de l’IVM són seriosos –i no tinc informació contrària– ha d’abordar una mica més que les lletres d’una simples cançons de moda, i recomanar que no es representi Otel·lo, de Shakespeare, ni es llegeixi La Dama de les Camèlies, de Dumas, ni per descomptat, no es publiqui al País Basc o es pugui adquirir a les llibreries Memoria de mis putas tristes, de García Márquez, o moltes de les obres de Camilo José Cela, i, per descomptat, gairebé totes de Henry Miller.

Si l’IVM va seriosament, i no es queda en el postureig d’unes cançonetes que passaran de moda, ha d’enfrontar-se a l’escandalós masclisme que apareix en el 60 per cent de les òperes, i, sobretot, ha de combatre la gran obra masclista per excel·lència, que és la Bíblia i, ja, en una segona divisió, l’Alcorà.

Pot ser que l’IVM s’hagi d’enfrontar al judaisme, el catolicisme, el protestantisme i l’islamisme, però suposem que l’IVM no és d’aquestes entitats frívoles amants dels gestos banals, i que va seriosament. Ànim, i a demostrar el rigor, i que no es quedaran en la collonada de curt abast.