Juana no és a casa meua

Sóc mare i no hi ha res que em resulti més difícil que imaginar el que es pot sentir quan veus que et pots quedar sense els teus fills. El dolor davant d’una circumstància així ha de ser tan immens que potser no hi hagi prou paraules per descriure’l. Per això, entenc les llàgrimes de Juana Rivas, sobretot si pel mig hi ha hagut maltractaments cap a ella per part del pare.

Si Juana Rivas m’hagués demanat auxili, reconec que no hauria tingut valor per negar-l’hi. L’hauria deixat estar a casa meua. Com dir que no a una mare angoixada amb dos fills menors? No li hauria dit que no però una vegada a casa meua, no li hauria aconsellat de cap manera que continués amagada, fugida de la justícia perquè, entre altres coses, tard o d’hora, la Justícia t’atrapa i, a més, mai no oblida.

El cas de Juana Rivas, com tants d’altres, s’ha de conèixer a fons, molt a fons per tenir una opinió ben fixada i, sobretot, s’ha de tenir coneixement precís de les tortuositats judicials, terminis i instàncies perquè en la Justícia, els terminis i les formes són tan importants com el fons.

Però arribats a aquest punt en el qual el Constitucional no li ha atorgat l’empara que sol·licitava, després que diversos jutges tampoc no hagin satisfet les seues pretensions, res més sensat que abandonar l’aventura que ha emprès en companyia, ni més ni menys, que de dos de menors, els seus fills.

Hauria de saber o haurien de dir-li que el camí que ha emprès no dóna més de si, que apel·lar a Estrasburg suposa, d’entrada, mesos i mesos de desaparició, que a mesura que passi el temps li començarà a pesar com una llosa. Sé que des de fora es parla fàcil, però obviar la realitat, fer cas omís als tribunals, és ficar-se en un laberint de difícil i sempre de dolorosa sortida. Hauria d’entregar-se avui millor que demà, sotmetre’s a la Justícia i una vegada que la Justícia es pronunciï de manera definitiva, buscar el millor acord possible.

La situació no és fàcil, però no està escrit en cap lloc que la vida sigui fàcil, sobretot si prèviament s’ha estat víctima d’un tracte indigne i cruel, però algú li hauria de dir a Juana Rivas que el que està fent no soluciona el passat ni facilita el futur que ella desitja i al qual no ha de renunciar.