Responsabilitat

És possible que no hi hagi solucions al terror islamista i que ens hàgim d’acostumar a viure amb ell, a esperar que aquests atemptats succeeixin a qualsevol lloc, en qualsevol moment, tret que estiguem disposats a limitar de forma severa les nostres llibertats i a posar en quarantena els drets humans.

Espero que no caiguem mai en aquesta temptació, a pesar dels atemptats, perquè seria una irresponsabilitat i ens portaria al final de la democràcia. I, sobretot, perquè així tampoc no és segur que guanyaríem la batalla al pitjor dels fanatismes.

Caldrà seguir lluitant amb les armes que ens ofereix la llei i continuar pressionant els països on es mouen els fils d’aquest terrorisme. Europa i els Estats Units tenen un deure moral ineludible i han de decidir si fan prevaler els drets humans o els interessos econòmics.

Caldrà també enfortir els mecanismes d’investigació i tenir la millor informació possible sobre els moviments terroristes. Per fer-ho és també imprescindible la cooperació internacional, i aquesta és encara manifestament millorable.

En tot cas, la resposta als successos de Barcelona ha estat d’una excel·lent responsabilitat institucional i la coordinació entre els governs d’Espanya i de Catalunya i de les forces i cossos de seguretat entre si ha estat bona. Tinc, tanmateix, més dubtes sobre si aquesta unitat d’acció servirà per a alguna cosa més que per atendre les víctimes i per detenir, empresonar i jutjar els assassins.

Les víctimes d’aquest salvatge crim mereixen alguna cosa més que un simple i oblidadís record. Però, en tot just unes setmanes, els polítics oblidaran la tragèdia que s’ha abatut sobre Catalunya i tornaran a una batalla inútil i estèril, en comptes d’afrontar els problemes de fons.

Diumenge, a la missa funeral celebrada a la catedral de Barcelona, que va ser presidida pels reis d’Espanya i totes les autoritats catalanes i espanyoles, el cardenal arquebisbe de Barcelona cridava a la convivència, a la concòrdia i al diàleg: “La unió ens fa forts; la divisió ens corroeix i ens destrueix”, va dir.

Li faran alguna mena de cas? Algú hauria de fer el primer pas. Alguns no distingeixen entre veritat i mentida, ni entre amics i enemics, a l’hora d’apunyalar l’adversari.