El Rei, a segona fila

Diuen que el protocol sol ser la font de la major part dels conflictes entre els humans. Si, a més, les divergències protocol·làries tenen un marc com el del procés a Catalunya, el disgust està servit. El Rei, que va fer un digníssim paper des dels primers moments de suport a les víctimes i de rebuig del terror fanàtic, hauria d’estar al capdavant d’aquesta que es pretén una gran concentració de gent que el que vol és més seguretat i menys politiquerío.

Pot ser que l’alcaldessa Ada Colau, al·legant que són les víctimes i els Mossos, nous herois populars, els que tenen més dret a encapçalar l’acte, relegui les autoritats perquè els de la CUP acceptin assistir a la manifa.

Expliquen d’Antonio Maura que, quan arribava tard a un dinar i l’amfitrió es disculpava per no haver pogut situar-lo al lloc d’honor, el polític conservador responia: “No es preocupi vostè; allà on jo estigui assegut, serà el lloc d’honor.” Doncs això: allà on col·loquin el rei Felip VI, el buscaran les càmeres i les selfies de la ciutadania.

Seria tremend que les cròniques del que passi dissabte a la Ciutat Comtal reprodueixin, a escala protocol·lària, el lamentable enfrontament soterrat que s’està vivint entre els Mossos d’Esquadra –més aviat la conselleria d’Interior de la Generalitat– i els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, que reclamen les mateixes condecoracions en reconeixement als seus mèrits que el Parlament ha donat als autonòmics.

Cert, a l’actuació dels Mossos d’Esquadra se li han dedicat crec que merescuts elogis. Han estat el que han de ser: eficaços i resolutius. El seu major, Josep Lluís Trapero, amb totes les seues insolències, que a mi em fan mal, a algun periodista, ha dirigit la investigació i la resolució del cas amb pols ferm.

Però ja veieu: amb prou feines ha passat una setmana des que el terror va matar catorze persones i en va deixar ferides gairebé un centenar i la política ho ha impregnat tot, amb les seues desraons, els seus fanàtics a favor i en contra. I amb els seus errors: a quin país s’exigiria que el cap de l’Estat hagi obligatòriament d’anar a la segona, o tercera, fila d’una manifestació que, com aquesta, es pretén per complet despolititzada? No tenim remei.