En què ens hem equivocat

Cal felicitar-se del fet que els terroristes que van actuar a Catalunya fracassessin en el seu objectiu inicial, que era encara molt més terrible que el que van assolir. I també que estiguin morts o detinguts tots o, almenys, els principals implicats. Però també s’ha d’obrir una etapa de reflexió per repassar els errors comesos i com es poden corregir perquè no tornin a succeir.

S’haurà de revisar, per exemple, la coordinació entre les forces de seguretat de l’Estat i els cossos policials autonòmics. La desconfiança, que es pot traduir a no compartir informació sensible, és un indicatiu que alguna cosa funciona malament i pot tenir conseqüències molt greus.

El Pacte Antiterrorista no pot ser paper mullat ni pot tenir absències, però tampoc observadors.

O hi som tots o ens guanyaran la batalla. És tant un problema de lleialtat a les institucions i a la democràcia com de supervivència. Si no hi ha unitat en la lluita contra el terror, perdrem la batalla.

La negativa d’algun partit com la CUP, rectificada a desgana i a última hora, a anar a la mateixa manifestació de repulsa en la qual van el Rei o Rajoy, responsabilitzant-los de l’atemptat, és simplement indigna i cínica. Els seus companys de viatge a Catalunya haurien de pensar que, si un dia són independents, es comportaran igual amb ells.

Segurament la instal·lació de pilons i altres mesures de seguretat als carrers de Barcelona no hauria impedit l’atemptat en aquest mateix lloc o en un altre. Culpar l’alcaldessa des de les xarxes o des d’un púlpit és una maldat i una estupidesa. Ha fallat el jutge que va posar en llibertat l’imam de Ripoll “perquè no era una amenaça per a l’ordre” i eren clars “els seus esforços d’integració”.

Ha fallat la coordinació internacional –Bèlgica no va informar del viatge de l’imam ni de les seues trobades amb grups terroristes i tampoc no sabem res sobre cap altre possible viatge a París–. Ha fallat la informació i el control de potencials assassins.

Hi ha més coses que han fallat però el dolor ha unit en la solidaritat els catalans tots i la resta dels espanyols. Hem construït junts la societat que tenim, la llibertat i la democràcia de les quals gaudim.