Setmana de dol

malauradament no és

la primera vegada ni serà l’última que Espanya se sobresalta per l’acció terrorista.

Al País

Basc en sabem molt, massa, del que suposa un atemptat, el que impacta veure cossos destrossats, i sabem, sobretot, que els terroristes es confonen amb el paisatge. Són sempre persones normals, quan no formidables. També sabem tots els espanyols que els dols duren el que duren i que, una vegada superats, gairebé tot torna a ser on era.

Ha estat aquesta una setmana de dol. De dol a Catalunya i en el conjunt d’Espanya. S’han estremit els catalans i tots els espanyols, i de manera especial les famílies de les víctimes. La desraó ha destrossat vides i projectes, i l’abast i les dimensions de la cèl·lula terrorista han deixat tothom, inclosos els responsables policials, sense paraules.

En aquesta setmana de dol, l’eslògan ha estat “No tinc por”. Però som molts, moltíssims, els que en tenim. Com no hem de tenir por quan persones normals, fins i tot encantadores, estan disposades a matar qui se li posi al davant? Els que sí que tenim por no ens n’hem d’avergonyir. La por és un atribut dels valents, que ho són perquè fan el que han de fer malgrat la por. La covardia és utilitzar l’argument de la por per deixar de fer el que s’ha de fer i nosaltres, els que creiem que no es pot matar en nom de Déu, ni en nom de cap pàtria, hem de continuar fent el que fèiem abans del terrible atemptat.

El dol ja està deixant pas al clima polític al qual ens hem anat acostumant. Els responsables polítics han fet i faran durant un parell de dies més tot un exercici de mostrar unitat. Ningú ha volgut cap polèmica, tret de declaracions comptades i tan extravagants, tan fora de lloc, que no mereixen ni una línia. Però aquesta unitat, obligada pels esdeveniments, perquè el contrari hauria estat alguna cosa més greu que un error, s’acabarà aviat.

Si es tracta de viure amb normalitat, la nostra normalitat política és més que convulsa. En aquesta tornada a la normalitat, veurem Rajoy tornant a parlar de la Gürtel en el ple, Catalunya i el seu procés i un Govern que haurà d’empassar-se en més d’una ocasió la seva feble posició parlamentària. Després del dol, tots plegats tornarem a ser el que érem, menys les víctimes i les seves famílies.