El ‘cas Andrea Levy’

Minuts posteriors a la manifestació per la pau i contra la por a Barcelona. A Andrea Levy, vicesecretària d’Estudis i Programes del Partit Popular, els manifestants, congregats al voltant del set de televisió on l’entrevistaven, amb prou feines la deixaven expressar-se: crispada, gairebé cridava, com els mateixos presentadors del programa, en plena plaça de Catalunya, per fer-se entendre. Els espectadors, com el que subscriu i altres centenars de milers, estàvem perplexos: darrere de l’improvisat plató, manifestants brandien banderes republicanes i alguna estelada. Quina oportunitat de mostrar al món la “realitat alternativa” d’aquests centenars de vociferants.

Dos minuts abans, Pablo Iglesias, que va ocupar el set on després s’asseuria la barcelonina Levy, havia estat aplaudit per aquests mateixos manifestants. Que eren, sens dubte, el nucli dur dels que van protagonitzar la xiulada més gran contra el Rei que es recorda contra un cap de l’Estat en un acte dedicat, en teoria, a recordar les víctimes d’un atemptat terrorista produït per la més terrible amenaça contra Occident.

Ara, aquest dilluns, cal començar a meditar sobre les conseqüències del cas Levy, que pot ser el cas Felip de Borbó. O el cas llibertat d’expressió. Va dir Puigdemont, l’endemà de l’assassí atropellament a les Rambles, que era “miserable” barrejar l’atemptat terrorista amb el procés que, d’aquí a trenta-tres dies, esclatarà, en forma de vuit mil urnes, a tot Catalunya.

No sé què dirà el Molt Honorable President de la Generalitat sobre el que va ocórrer en la manifestació de dissabte. No seré jo qui llanci la primera pedra de l’acusació, però hi havia un tuf de suport oficial, o oficiós, darrere dels cartells que acusaven el Rei per la venda de les armes que serveixen el jihadisme per cometre els seus crims. No, segurament no va ser directament la Generalitat, ni el Govern, que per a això estan les mans executores d’organitzacions paraoficials com l’ANC. Però el que és indubtable és que tots, els del costat d’aquí i els del d’allà, han d’entendre que la manifestació de l’històric dia 26 d’agost del 2017, a poc més d’un mes del xoc de trens previsible, marca un abans i un després en les relacions entre tots dos.