El cap, en un altre lloc

Un ple del Congrés no pot ser mai inoportú. És ben cert que seria millor dedicar tots els plens a la discussió i l’aprovació de lleis i normes tendents a fer els espanyols més feliços, en comptes de l’escrutini dels tripijocs i il·lícits del partit en el govern, però també ho és que aquests tripijocs i aquests il·lícits, els englobats en la trama Gürtel de la qual Rajoy insisteix a dir que no sap res, van contribuir poderosament a fer els espanyols més desgraciats, més pobres, més desconfiats de la política i, amb tota la raó del món, de la probitat dels seus servidors.

La circumstància que tots els actors del ple de dimecres tinguessin el cap en un altre lloc, en la recent urpada del terrorisme, en el desafiament independentista a Catalunya, en la Gota Freda o en el casament recent no significa, ans al contrari, que l’esmentada reunió plenària al Congrés per exigir a Rajoy responsabilitats per la Gürtel fos extemporània o inoportuna, com s’han cansat de repetir els qui no veuen amb bons ulls que el president del PP i del Govern ofereixi, ni ara ni mai, explicacions sobre la part que li toca del saqueig de les arques públiques i de la degradació de la política en mans de polítics venals.

Els caps de Ses Senyories, aquest passat 30 d’agost, estaven en un altre lloc, i la majoria, pel que es va veure i es va sentir durant la sessió, en cap ni un, però sempre és oportú indagar, i millor que en cap altre lloc al Congrés dels Diputats, sobre on són els diners que s’han robat i sobre les conseqüències que un partit es presenti més dopat que els altres a les eleccions. Ja que no els caps, que ni la majoria no saben on són, esbrinem on són els diners que anaven a col·legis, a Sanitat, a pensions... i que van acabar qui sap on.

També és veritat que l’aldarull dels secessionistes catalans, el marró que ens ha caigut a sobre per la seua ocurrència d’apropiar-se un tros d’Espanya, distorsiona la política i, en conseqüència, als caps que en viuen els costa ser on cal ser, però un ple no és mai inoportú. Margar, al contrari, sempre és inoportú.