Guillem i Enric

Quan aquell 31 d’agost del 1997 vaig rebre una trucada de la Cadena SER, instintivament, vaig mirar el rellotge: eren les 04.30 de la matinada. Em vaig espantar, tement alguna desgràcia familiar, però no. Era Agustín, del programa de Carlos Llamas, per anunciar-me que Lady Di havia mort en un accident de cotxe al pont de l’Alma, a París. Em vaig quedar muda, impactada per la notícia que acabaven de donar-me, mentre em feia tota mena de preguntes a les quals no trobava respostes.

Lady Di i Dodi al-Fayed van ser, durant aquell estiu, els protagonistes indiscutibles d’Extra Rosa, el programa que presentàvem Ana Rosa Quintana i jo a Antena 3. Les últimes imatges de la parella les vam donar el dia anterior, quan arribaven a París. A Diana, la felicitat li sortia per tots els porus del cos. Mai abans s’havia deixat veure amb cap dels seus amants, però aquell estiu, sí: divorciada com estava, ja no li importava que la veiessin amb el seu nou amor. Un milionari simpàtic, fill d’Al-Fayed, l’amo dels magatzems Harrod’s, de Londres, emparentat amb el magnat Khashoggi, amic de Julio Iglesias i Ana García Obregón i assidu a les festes de Marbella.

De les milers d’imatges que vam recollir aquells dies, n’hi ha una que tinc clavada a la retina: la dels seus fills, Guillem i Enric, darrere del fèretre de la mare. Caminaven al costat de Carles, el pare, i l’avi, el duc d’Edimburg. Anaven seriosos, capbaixos, agafats de la mà segurament sense entendre el que estava succeint al seu voltant. Eren massa joves per saber com influiria en les seues vides la mort d’una dona com Lady Di, així com en l’esdevenir de la monarquia britànica. Han hagut de passar vint anys perquè Guillem i Enric s’obrin en canal i treguin tot el dolor que portaven dins, així com per reconèixer el buit que van sentir al perdre una mare que, si bé és cert que va cometre alguns errors, sempre va posar els fills al davant de la seua pròpia felicitat.

Confessar com han confessat que es penedeixen de no haver parat atenció a l’última trucada que els va fer perquè estaven jugant demostra com de profund és el penediment. Tan gran, que van haver de rebre assistència psicològica durant anys.