Els reis no són mags

Quan fins i tot la festivitat màgica que se celebra aquest 6 de gener s’embruta amb polèmiques alienes al significat del que en realitat significa aquest dia, poques esperances queden que la pau s’instauri als cors d’aquest secarral polític que es diu l’Espanya d’avui dia. I que consti que no parlo només de Catalunya, sinó de molts altres desajustos que Melcior, Gaspar i Baltasar, per molt mags que els vulguem, no podran resoldre així, tan fàcilment.

Parlo de desajustos en una economia que potencia les desigualtats i en una justícia que ídem. Impossible no veure excessos en peticions fiscals de cent vint anys i impossible obviar l’article d’un conegut periodista independentista català que contraposa, precisament quan es commemoren els vuitanta anys del Rei emèrit, Junqueras a Estremera empresonat i el gendre i cunyat reial, Urdangarin, gaudint d’unes vacances a Roma malgrat estar condemnat a sis anys de presó.

Sens dubte, si hagués de demanar-los alguna cosa als Mags, en una carta que mai no els he dirigit, la posada en llibertat de Junqueras –no perquè senti la menor simpatia pel personatge– sinó perquè penso que seria el més convenient per als interessos d’Espanya.

A aquest pas, si un Oriol Junqueras pintat de negre, com tants baltasars municipals aquests dies en tantes cavalcades, desfilés pels carrers, acabarien anomenant-lo Nelson Mandela i no només a Catalunya. Quant al rei de veritat, molt s’ha parlat de la necessitat d’un pacte d’Estat per consolidar aquesta Monarquia avui més desgastada que mai.

Felip VI és, abans que res, un professional del seu càrrec, que no cometrà els errors del seu pare i que travessa amb dignitat per una dificilíssima situació política per a la qual no s’entreveuen fàcilment sortides. Tanmateix, sens dubte, Felip de Borbó el que no és, malgrat les seues moltes virtuts, és un Rei mag que, amb el mer toc de la seua vareta pogués redreçar les coses que s’han torçat sense fàcil remei. Sé, o intueixo, de les seues gestions entre bambolines i suposo els seus esforços per contenir-se per poder contribuir no poc a la màgia de la reconciliació entre les diverses Espanyes que ens van gelant, a poc a poc, el cor de l’Estat en aquests dies tan poc màgics.