Oportunitat perduda

Estaven hibernant, gaudint d’unes llargues vacances, aliens a qualsevol preocupació i la nevada els va despertar. Els va despertar l’instint acusador que tenen els polítics quan estan a l’oposició i que perden aquests mateixos polítics quan assoleixen el poder. És igual el color polític, quan passen aquestes coses, els comportaments són sempre idèntics: uns denuncien imprevisió i els altres diuen que es van prendre totes les mesures necessàries. I al cap d’uns dies, uns i d’altres s’obliden de tot i fins a la pròxima.

Gairebé sempre és tàctica, pura tàctica. Per fer mal a l’adversari.

Estic segur que, al marge de demanar les responsabilitats corresponents, com és obligat; al marge de demanar disculpes, fer la imprescindible autocrítica i obligar a assumir aquestes responsabilitats a qui correspongui; al marge que els ciutadans reconeguem que fer el que ens dóna la gana i no escoltar les advertències que ens fan té conseqüències... al marge de tot això, el que jo espero és que els polítics, de la ideologia que siguin, es dediquin a fer política seriosament. Ja és hora. I la llista d’assumptes per resoldre és tan llarga que ni treballant vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, tres-cents seixanta-cinc dies a l’any, que no és el cas, donarien l’abast.

No m’estranya que alguns barons del Partit Popular –no tots– reclamin al Govern que recuperi la iniciativa després de les clatellades electorals que està patint i de les quals s’aguaiten i amb el temor, comprensible i estadísticament demostrat, que Ciutadans, sense fer gaire, s’estigui quedant amb el seu electorat. Molts pensem que si Rajoy no canvia moltes coses i algunes persones el Partit Popular pot deixar de ser la primera opció electoral per als espanyols en la pròxima cita electoral.

El problema és que el primer que havia de canviar és Mariano Rajoy i no sembla que estigui disposat a alterar la seua configuració genètica, aquesta que el porta a no fer res sempre que sigui possible. El Partit Popular ha desaprofitat una Legislatura en la qual, utilitzant la política, la generositat i la intel·ligència, es podrien haver tancat acords amb Ciutadans i amb el grup socialista per a una reforma profunda de l’Estat.