No, senyor Sánchez

AVUI Pedro Sánchez complirà un mes a la Moncloa. No es pot dir, sens dubte, que no hagi fet res en aquest temps. Ha tingut grans encerts, com la selecció, molt més improvisada del que s’ha dit, de l’elenc ministerial. O el seu baptisme de foc als escenaris internacionals, que sempre resulten molt més fàcils i grats que la mera gestió interna. Però ha comès, ai, errors com una casa precisament en aquest àmbit de la política nacional.

El culte a l’ego (aquestes mans presidencials...). O, és clar, el tema de RTVE, que arriba immediatament al ciutadà. Ha accelerat a la recerca de consolidar una aliança amb Podem i va entregar el Gran Mitjà a Podes. Sense adonar-se que, deixant de banda altres qüestions ètiques i estètiques, Pablo Iglesias, àvid de parcel·les de poder i imatge, és un aliat perillosíssim.

Crec que, ara que compleix un primer mes agitat i es posa en un altre que podria ser-ho molt més, Sánchez ha de prémer el fre, parar, temperar i intentar manar... amb tots. De moment, amb la lamentable entrega clandestina de ni més ni menys que RTVE a qui només anhela ser una cosa semblant al gran capo de l’antic i influent Ens, per des d’allà prendre altres controls, el president del Govern central només ha donat ales a la campanya dels candidats a presidir el Partit Popular, que era una campanya moixa i definida per les mútues acusacions de frau. Cospedal, Casado i Sáenz de Santamaría han trobat un filó per a les seues crítiques, oblidant, alguna d’elles, els seus passats agitats o les incursions a la ràdio i televisió públiques.

Vaig donar suport la d’altra banda irregular arribada a l’Executiu de Pedro Sánchez, perquè vaig pensar que no podíem anar més a contracorrent amb el que hi havia. En vista de l’últim culebró radiotelevisiu em demano si, una vegada més, m’he equivocat, que és una cosa que ja sé que poc pot importar-li ara a qui tan encantat està exercint el seu domini sobre gairebé tot, en absència, per a súmmum, d’una oposició digna de tal nom.

I el pitjor és que no tinc seixanta i escaig dies més per donar crèdit il·limitat a la manera d’exercir el poder de Pedro Sánchez. Allò dels cent dies de gràcia és, senyor Sánchez, un concepte que ja no es porta. I en el seu cas, encara menys.