La dreta de la por

El tractament que s’està fent a Espanya del problema de la immigració és tan rocambolesc com el que veiem sobre altres qüestions importants. Arribarà alguna vegada el dia en què siguem capaços tots d’aplicar-nos de veritat en la solució dels grans problemes, en lloc d’aquest nyic-nyic amb els arguments més estúpids i buits de contingut i de solucions?

Fer por, exagerar sense fre i no aportar cap idea ni proposta seriosa de solució és l’estratègia dels dos partits de la dreta, malgrat la joventut dels seus dos primers dirigents i la xerrameca que es gasten en afirmacions gratuïtes.

Qualsevol cosa, excepte proposar solucions tenyides d’una mica de realisme i de generositat davant de la gent pitjor acompanyades de la sort del món. I no diguem del tractament del problema a nivell europeu i a nivell d’aquest conjunt de Governs d’extrema dreta que s’autoerigeixen com a únics dipositaris de les credencials de benestar i de respecte a les seues necessitats en igualtat amb els països més bocamolls i infradotats intel·lectualment.

Però és que l’esquerra europea tampoc no es troba en disposició d’aixecar amb empenta i realisme la bandera del respecte als drets humans en el terreny de la immigració, una de les grans conseqüències de la injustíssima distribució de la riquesa mundial, vigent des de la gran explotació dels més febles diguem que durant segles, i sens dubte durant els últims decennis.

Jo veig clarament que també en això hem retrocedit i que ningú no s’esforça de veritat a trobar solucions ràpides i eficaces als problemes que comporta la immigració.

A l’esquerra espanyola és necessari enviar-li alguna advertència o toc d’atenció, ja que el cert és que no es pot comparar amb la dreta ni nacional ni estrangera, però tampoc no s’excedeixen ni es passen de cap ratlla en l’esforç per trobar camins de justícia distributiva i d’equitat.

El nou Govern espanyol ha d’esforçar-se a trobar la unitat d’acció per a una col·laboració davant de problemes tan greus com la immigració. De sobres sé que escriure això és fàcil, però és molt més fàcil menysprear l’ésser humà que no és com un i exercir una política de crueltat com la que prolifera.