El CIS del president

El CIS conegut ahir ha degut ser una alegria per al president Sánchez. Per molt que a tots els agradi dir que l’enquesta important és la de les urnes, serà absurd pensar que és igual quins siguin els resultats, en concret, del CIS. Els seus treballs tenen una sistemàtica ja molt assentada i la mostra és la més àmplia que s’utilitza a Espanya per a qualsevol treball demoscòpic.

Tanmateix, aquest CIS que ha degut donar una alegria al president es produeix en un moment que ja es defineix per propis i estranys com de lluna de mel, en aquest cas per a l’Executiu. També va pujar el PSOE després de tot just ser elegit Pedro Sánchez com a secretari general. Tot fa pensar que qualsevol novetat té un efecte favorable a qui ho fa. L’enquesta s’ha realitzat en plena lluna de mel del PSOE, o més ben dit, del Govern, perquè l’Executiu ha fagocitat el partit.

El CIS no recull l’efecte Casado i és molt probable que l’extraordinari, per desconegut, moviment generat pel Partit Popular després de la marxa de Rajoy tindrà el seu reflex en successius treballs del mateix CIS. D’acord amb opinions de sociòlegs solvents, el Partit Popular podria registrar una alça significativa sobre aquest 20,4 per cent de percentatge de vot que li atribueix el CIS. El que no és passatger i sí una clara tendència és la davallada de Podem. Això sí que s’ha assentat i ha convertit el PSOE en el partit referent de l’esquerra.

PP i Ciutadans apareixen igualats. En aquest cas, la diferència a favor del PP és que no s’ha valorat, no ha entrat en aquest CIS, un PP amb un nou líder. Val a suposar que també ell tindrà la seua lluna de mel. I aquí hi ha el repte del jove president dels populars. Conjurar l’eventual sorpasso de Ciutadans. D’acord amb les dades de les últimes eleccions, els populars són la primera força política, a més de cent escons de diferència amb el partit d’Albert Rivera.

Tant a Pedro Sánchez com a Pablo Casado se’ls ha acabat la lluna de mel. Ara, el primer s’enfronta a la gestió de problemes molt seriosos des d’una posició d’extrema debilitat parlamentària.

Al segon, a Pablo Casado, li toca posar el seu partit a punt, col·locar-lo al tauler polític, i això també té els seus riscos. No hi ha res més fàcil quan es té poder que cometre errors.