Felip és cap de l'Estat

Felip VI té dificultats de convivència amb polítics independentistes de comunitats com Catalunya o les Balears a causa del paper de la Casa Reial en la crisi política catalana i, en especial, al discurs del monarca del passat 3 d’octubre, a l’entendre’s des de Barcelona que estava carregat d’odi contra la ciutadania catalana que havia patit la violència policial.

És el seu punt de vista, políticament respectable, de la mateixa manera que ho seria el de Felip VI. Per tant, una cosa comprensible en un país democràtic amb llibertat d’expressió.

El problema, des del punt de vista polític, no és el que pensin uns i altres, ni tan sols les crítiques demolidores que es fan en aquest context. Tampoc no hi ha cap problema si les discrepàncies es produeixen en el marc del debat parlamentari. Faltaria més.

Les dificultats comencen a sorgir en el pla de la representació institucional si s’arriba a l’extrem de negar les legitimitats de les parts en conflicte, ja que no és el mateix la representació institucional que la mera representació partidària.

Quim Torra, per exemple, no és només un polític independentista català, és el president de la Generalitat de Catalunya i, com a tal, és oficialment el primer representant de l’Estat a Catalunya. Amb Felip de Borbó passa alguna cosa per l’estil, encara que el seu cas és més particular i peculiar.

El rei és el cap de l’Estat, i ho és perquè així ho diu la Constitució. Pot opinar-se el que es vulgui sobre això, però no es pot qüestionar aquest precepte constitucional, si no és que es modifica la Carta Magna, que per a tal objectiu existeixen vies.

Vol això dir que a Espanya, mentre no es canviï la Constitució, hi ha un cap de l’Estat que és rei. Òbviament, això no li agrada a gaire gent –començant pels republicans– però és el que hi ha.

Es pot qüestionar la monarquia? Clar. I el rei? També. El que no pot un Estat és no tenir cap de l’Estat, sigui rei o no ho sigui. Una cosa tan òbvia sembla que s’està oblidant en una part d’Espanya –i dels espanyols– al no adonar-se que Felip és rei i cap de l’Estat, en tot el seu territori.

Probablement aquesta situació admet una revisió constitucional però això és una cosa que exigeix modificar la Carta Magna.