Casado i els guàrdies

Segons es percep a la presa aèria, gairebé zenital, del moment de l’estampida de la Guàrdia Nacional Bolivariana, es diria que als seus membres, fins a aquell instant enquadrats en perfecta formació davant del seu Comandant en Cap, senyor Maduro, algú els va oferir, de sobte, un títol universitari com els que repartia la Rei Joan Carles entre amigots.

Un d’aquests, segons la jutge que porta aquest lleig assumpte de prevaricació administrativa i de poca vergonya, podria ser Pablo Casado, i a tal efecte ha remès al Suprem el seu cas per procedir a una imputació que, al tractar-se d’un aforat, necessita aquest requisit.

Als que hem fet la mili ens xoca aquesta manera tan escassament marcial de trencar files que es gasta la Guàrdia Nacional veneçolana. Per les imatges que ens han arribat, tan escasses com reveladores, ningú no sembla ordenar aquest trencament que, per caòtic, més sembla una reacció civil natural de campi qui pugui davant de les detonacions produïdes per drons explosius interceptats o per bombona de butà en un habitatge proper que una acció castrense, artificial, de replegament tàctic. De la mateixa manera, als qui s’han deixat els colzes i les pestanyes i hores de son i de festa per treure’s un màster, no deixa de xocar-los també, i d’ofuscar-los enormement, l’alegria amb què en aquesta Universitat pública s’han vingut regalant títols a alguns escollits ciutadans, que, fora d’això, no van sentir el menor pudor a acceptar-los. Sense ser tants com els guàrdies que corrien com si se’ls emportés el diable, els que es van beneficiar de la sectària longanimitat d’autoritats acadèmiques venals també han estat, pel que sembla, bastants.

Tres alumnes, anomenem-les així, que van resultar premiades en la tómbola dels màsters de la mateixa manera que el líder del PP, ja estan imputades pels dos delictes que comporta aquesta manera de procedir, de forma que fins i tot depassaria els límits de la incongruència que aquest no fos, quan el Suprem hi doni llum verda, cridat també a capítol.

Els guàrdies corrien tots en una direcció on semblaven repartir-se títols de capità, i aquí una altra gent va córrer cap a on no és que semblés que els repartien, sinó que els repartien de veritat, i regalats.