Podria ser el final del PP

S’ha confirmat el que ens temíem molts dels que mirem amb objectivitat i sense partidismes aquestes coses. Jo sabia que la decisió de Pablo Casado de competir per la presidència del PP era una decisió arriscadíssima i sembla mentida que l’ensenyament del que havia passat amb Cristina Cifuentes no els hagi servit per a res ni al flamant president del Partit Popular ni al seu equip i sector polític.

Però s’imaginen el que ara pot succeir i que és probable que succeeixi, i més ara, quan la jutge del cas Màster acaba d’elevar-lo al Tribunal Suprem al sospitar que “l’hi van regalar”? De veritat, per moltes voltes que dono al tema, no aconsegueixo entendre el que ha passat. Els asseguro que mai he pensat que la ceguesa política pogués arribar tan lluny com ara acaba de succeir.

De res no serveix que el líder del PP asseguri ara emfàticament que no té ni ha tingut res a témer i que no pensa dimitir en qualsevol cas. Amb paraules molt semblants s’expressava Cristina Cifuentes quan el seu tema semblant va envair l’actualitat, uns mesos enrere.

Però és que estan cecs, o són ximples, o estan deixats de la mà de Déu, o es pensaven que era impossible que succeís el que ha succeït, malgrat els arguments que al davant s’utilitzaven per advertir del que podia passar i de seguida ha passat i que ara ja és molt probable que el cas derivi en un frustrant final de la carrera del jove Pablo Casado?

Perdonin-me que hi insisteixi tant, però és que no m’entra al cap tanta ignorància, o tanta malaptesa, o tanta falta de recursos polítics i intel·lectuals per entrepussar d’aquesta manera contra un mur que estava allà a la vista de tothom, inclosos els més talossos de la colla.

“El que m’han fet a mi no ho han fet a ningú: no dimitiré”, clama ara el jove president del partit, que pot durar com a tal com un caramel a la porta del col·legi...

La jutge trasllada al Tribunal Suprem la causa pel títol que va obtenir Pablo Casado davant dels “indicis de responsabilitat penal”, anomenats en un altre lloc “indicis racionals de criminalitat”.

Casado va fer exactament el mateix que aquelles tres companyes imputades prèviament per prevaricació. Tots van obtenir el títol sense anar a classe, a més de posar-los excel·lent en tot.