La mala obra pública

A resguard del que la investigació determini sobre les causes de la caiguda de la passarel·la portuària que abans-d’ahir a la nit es va cobrar a Vigo més de tres-cents ferits, així com sobre les eventuals deficiències en la construcció i en el manteniment, el succés, que miraculosament s’ha saldat sense víctimes mortals, assenyala la necessitat imperativa que l’obra pública a Espanya s’adapti a les més altes exigències de qualitat i seguretat.

És cert que el mar s’ho menja tot, també un passeig de taulons sobre estructura de formigó com amb el qual es va voler brindar als ciutadans de Vigo el gaudi de la seua bellíssima ria, i que trenta anys, més o menys els que tenia la construcció esfondrada, no són pocs si es pateix constantment els embats de les onades, el vent i la pluja, però no ho és menys que per això mateix, per l’ambiciós propòsit i per les dures condicions del seu emplaçament, aquesta estructura destinada al pas de milers i milers de persones s’hauria d’haver concebut per suportar les inclemències més extremes de la intempèrie.

O dit d’una altra manera: aquesta passarel·la no s’hauria d’haver desplomta mai. Ja sigui perquè, per incompetència o per cobdícia, es van fer servir materials insuificients o dolents, perquè ningú no es va ocupar del seu correcte manteniment, o perquè el nombre dels que hi transitaven alhora depassava les previsions als plànols del projecte, el cert és que centenars de persones de Vigo, joves i menors majoritàriament, van veure entenebrida i desgraciada una festa, l’anomenada O Marisquiño, per una sobtada i infernal allau de cossos, de sang i de crits, i que la responsabilitat penal o civil de l’accident pogués, com sol passar a Espanya, tardar insuportablement a determinar-se, o no determinar-se mai.

Les obres públiques, per les finalitats a les quals es destinen i pels sobrepreus que habitualment ens costen, haurien de ser sempre sòlides, gairebé indestructibles. Tanmateix, veiem massa sovint com els ferms de les carreteres es desfan i com, en els vendavals, el primer que vola són les cobertes de les escoles, dels poliesportius i dels hospitals. El passeig de posts sobre formigó del port de Vigo, ideat per al trànsit recreatiu, i massiu, de les persones, no s’hauria d’haver enfonsat, succionant-los, negant-los la festa.